Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lope de Vega. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lope de Vega. Mostrar tots els missatges

5.10.14

aquest diumenge... que la música la posi cadascú; si pot ser, amb força percussió


La trobada dels alcaldes catalans amb el president de la Generalitat és un dels actes públics que m'ha semblat més emotiu i de més interès simbòlic dels darrers anys. És veritat que les grans manifestacions dels onzes de setembre han estat espectaculars, que els partits sobiranistes, amb els estira i arronsa habituals, van tirant endavant un projecte incert, però veure una gran majoria dels representants de les poblacions, grans i minúscules, de Catalunya vinguts a Barcelona d'arreu del territori per donar raó de les resolucions dels seus ajuntaments indica d'una manera clara -comptable- la magnitud i la força del procés d'autodeterminació arreu del país.

M'ha fet gràcia veure'ls amb les varetes amb puny metàl·lic que indiquen la dignitat del seu càrrec -no entrarem ara en aspectes foscos dels ajuntaments- i que són el seu senyal identificatiu per excel·lència. M'ha commogut l'emoció explicita d'alguns i la que s'endevinava en altres. Han estat protagonistes per un dia, però el seu paper serà fonamental el dia 9.

Com que els diumenges em dedico a la música, he rumiat quina seria l'adequada per il·lustrar la trobada, però no me n'he sortit, En canvi, en diversos moments de l'acte, que he seguit per la televisió, m'ha rondat pel cap -potser també influït per altres esdeveniments de darrera hora- una antiga obra de teatre en castellà, tot i que en l'obra el rei acaba impartint justícia i em sembla que aquí no serà precisament així, segons ho veig jo.

Haciendo averiguación
del cometido delito,
una hoja no se ha escrito
que sea en comprobación;
porque, conformes a una,
con un valeroso pecho,
en pidiendo quién lo ha hecho
responden: Fuenteovejuna


P. S. És curiós que aquesta permanent moguda lingüística que té molta gent per trobar la paraula més genuïna en català hagi arribat també als ajuntaments i uns siguin partidaris dels alcaldes i altres dels batlles. Si no m'equivoco, el primer terme etimològicament significa jutge; el segon, per bé que molt antic en el sentit d'oficial encarregat d'impartir justícia en nom del rei o d'un senyor feudal, començà a posar-se de moda amb l'accepció més o menys actual a partir del Decret de Nova Planta... En fi, tant és, perquè siguin batlles o alcaldes, encara no s'ha descobert que tinguin diferents prerrogatives o funcions en els ajuntaments.