oficis i beneficis

Llegeixo en alguns diaris, tant en articles informatius (sic) com d'opinió (sic) que es pregunten -cito més o menys textualment-: Qui paga el viatge de dos-cents alcaldes a Brussel·les? Com es paga Puigdemont les seus vacances a Bèlgica? Entenc que fer-se preguntes és qüestió de filòsofs, que la funció dels periodistes, i assimilats, és donar respostes, però la professió en molts casos... Deixem-ho estar. En tot cas, no descarto que alguns diners surtin de la caixa d, que la A, la B, i la C ja tenen amo.

irrealitats

En descàrrec propi diré que la informació -o desinformació- que tinc, com la majoria dels meus conciutadans, i a vegades comparteixo és de fonts indirectes. Vull dir que si a vegades desconfio de la meua percepció de la realitat, la que rebo dels altres no crec que hagi de tenir una credibilitat més alta.

Aquesta introducció necessària ve originada pel fet que ja fa mesos, però més darrerament, que s'acusa la Colau, és a dir, als mitjans que té a les seues mans, de tenir una actuació feble, parcial, etc., amb els manters barcelonins, d'una conducta laxa a l'hora de foragitar-los de les vies públiques. Com que qui parla del tema rarament va més enllà del fet concret, jo tampoc ho faré, però m'agradaria que les veus que sento i a vegades escolto fossin rigoroses. Exemplifico: Quants manters hi ara i quants n'hi havia fa dos anys als carrers de Barcelona? Per què el nombre ha canviat? Quina política sobre aquest assumpte seguia l'anterior consistori i quina l'actual? Per què ni Trias ni la Colau són -era- capaços de concretar les actuacions que duen -duia- a terme? Xifres, actuacions, concrecions... La resta és xerrameca. Esclar que els informadors professionals o aficionats també podrien mirar de ser rigorosos. Dit això, jo, passejador habitual en llocs de manters, confirmo que he vist més actuacions policials durant l'època Colau que durant el període Trias, cosa que no vol dir absolutament res, és una constatació parcial, particular, limitada a uns espais.

P.S.: En aquesta informació parcial quotidiana, llegeixo al diari -foto inclosa- que l'alcaldessa, per allò de l'acció-reacció, ha visitat les peixateries escasses -tres?- del mercat de la Concepció, el meu, i posteriorment ha emès un tuit que diu: “La Rosa es lleva cada dia a les dues del matí i obre el mercat. Orgull de dones treballadores.” Em pregunto per què la Rosa es lleva a les dues del matí, quantes hores dorm, quin és el seu horari, la qualitat dels seus productes, a quina hora es lleven els altres paradistes -peixateres i peixaters inclosos-, si obren a les tardes, si les dones no treballadores -n'hi ha?- se senten orgulloses de no treballar o si les treballadores assalariades se senten orgulloses del seu treball... Entenc que un tuit no pot respondre tantes preguntes, i moltes altres; un post tampoc.

la crucifixió dels alcaldes

Escolto i llegeixo les imputacions, o com es digui, a alcaldes per part d'un jutge (o magistrat) de l'Audiència Nacional, i les que vindran. No tinc cap interès a opinar sobre un tema que penso que no s'hauria d'haver produït, però el fet em transporta mentalment al dimecres de Pasqua. Aquella nit vaig assistir a Verges a l'assaig general dels actes de la processó que més solemnement i amb una assistència massiva de públic es desenvoluparien l'endemà; la diferència, a part de molta menys gent, era que els actors anaven vestits de carrer. Seguint la comitiva, va arribar un moment en què Jesús era crucificat. Vaig fer unes quantes fotos, com havia fet abans i faria a continuació. Més tard em van dir que qui feia de Crist era l'alcalde -no ho puc assegurar- , de la CUP. No sé si també el cridaran a declarar, és molt possible. Com que no estic segur que la foto que li vaig fer sigui del domini públic, l'adjunto més avall i suggereixo que es converteixi en un dels elements publicitaris, acompanyada del text adient, per parlar de l'assumpte de la plaga dels tribunals jutjant casos polítics. No demano drets d'autor, faltaria més.

Per cert, per les mateixes dates es va celebrar a Torroella, organitzat per la llibreria El Cucut, un berenar literari amb la participació de força escriptors, públic en general i autoritats nacionals i locals. Com que trobo cansats aquests actes i no bereno, no hi vaig assistir; després me'n vaig penedir. Sembla ser que l'alcalde de la vila, en la seua intervenció, va començar dient que ell no llegia llibres, però que tot allò li semblava molt bé. He estat incapaç de trobar cròniques amb el discurs sencer, per bé que m'han dit que en Màrius Serra en va fer alguna referència. Els alcaldes cada cop són més valents, més sincers, més poc retòrics, més representatius, més desafiants. Em van dir, també, que en el mateix acte va parlar el còmic de la població Carles Xuriguera i va invitar l'alcalde, poc capaç d'entonar-se amb els llibres, a tastar el seu vi, produït a la falda del Montgrí. No sé l'estat de la qüestió en aquest moment ni sóc capaç de predir com acabarà.

aquest diumenge... que la música la posi cadascú; si pot ser, amb força percussió

La trobada dels alcaldes catalans amb el president de la Generalitat és un dels actes públics que m'ha semblat més emotiu i de més interès simbòlic dels darrers anys. És veritat que les grans manifestacions dels onzes de setembre han estat espectaculars, que els partits sobiranistes, amb els estira i arronsa habituals, van tirant endavant un projecte incert, però veure una gran majoria dels representants de les poblacions, grans i minúscules, de Catalunya vinguts a Barcelona d'arreu del territori per donar raó de les resolucions dels seus ajuntaments indica d'una manera clara -comptable- la magnitud i la força del procés d'autodeterminació arreu del país.

M'ha fet gràcia veure'ls amb les varetes amb puny metàl·lic que indiquen la dignitat del seu càrrec -no entrarem ara en aspectes foscos dels ajuntaments- i que són el seu senyal identificatiu per excel·lència. M'ha commogut l'emoció explicita d'alguns i la que s'endevinava en altres. Han estat protagonistes per un dia, però el seu paper serà fonamental el dia 9.

Com que els diumenges em dedico a la música, he rumiat quina seria l'adequada per il·lustrar la trobada, però no me n'he sortit, En canvi, en diversos moments de l'acte, que he seguit per la televisió, m'ha rondat pel cap -potser també influït per altres esdeveniments de darrera hora- una antiga obra de teatre en castellà, tot i que en l'obra el rei acaba impartint justícia i em sembla que aquí no serà precisament així, segons ho veig jo.

Haciendo averiguación

del cometido delito,

una hoja no se ha escrito

que sea en comprobación;

porque, conformes a una,

con un valeroso pecho,

en pidiendo quién lo ha hecho

responden: Fuenteovejuna

P. S. És curiós que aquesta permanent moguda lingüística que té molta gent per trobar la paraula més genuïna en català hagi arribat també als ajuntaments i uns siguin partidaris dels alcaldes i altres dels batlles. Si no m'equivoco, el primer terme etimològicament significa jutge; el segon, per bé que molt antic en el sentit d'oficial encarregat d'impartir justícia en nom del rei o d'un senyor feudal, començà a posar-se de moda amb l'accepció més o menys actual a partir del Decret de Nova Planta... En fi, tant és, perquè siguin batlles o alcaldes, encara no s'ha descobert que tinguin diferents prerrogatives o funcions en els ajuntaments.