aquest diumenge... que la música la posi cadascú; si pot ser, amb força percussió

La trobada dels alcaldes catalans amb el president de la Generalitat és un dels actes públics que m'ha semblat més emotiu i de més interès simbòlic dels darrers anys. És veritat que les grans manifestacions dels onzes de setembre han estat espectaculars, que els partits sobiranistes, amb els estira i arronsa habituals, van tirant endavant un projecte incert, però veure una gran majoria dels representants de les poblacions, grans i minúscules, de Catalunya vinguts a Barcelona d'arreu del territori per donar raó de les resolucions dels seus ajuntaments indica d'una manera clara -comptable- la magnitud i la força del procés d'autodeterminació arreu del país.

M'ha fet gràcia veure'ls amb les varetes amb puny metàl·lic que indiquen la dignitat del seu càrrec -no entrarem ara en aspectes foscos dels ajuntaments- i que són el seu senyal identificatiu per excel·lència. M'ha commogut l'emoció explicita d'alguns i la que s'endevinava en altres. Han estat protagonistes per un dia, però el seu paper serà fonamental el dia 9.

Com que els diumenges em dedico a la música, he rumiat quina seria l'adequada per il·lustrar la trobada, però no me n'he sortit, En canvi, en diversos moments de l'acte, que he seguit per la televisió, m'ha rondat pel cap -potser també influït per altres esdeveniments de darrera hora- una antiga obra de teatre en castellà, tot i que en l'obra el rei acaba impartint justícia i em sembla que aquí no serà precisament així, segons ho veig jo.

Haciendo averiguación

del cometido delito,

una hoja no se ha escrito

que sea en comprobación;

porque, conformes a una,

con un valeroso pecho,

en pidiendo quién lo ha hecho

responden: Fuenteovejuna

P. S. És curiós que aquesta permanent moguda lingüística que té molta gent per trobar la paraula més genuïna en català hagi arribat també als ajuntaments i uns siguin partidaris dels alcaldes i altres dels batlles. Si no m'equivoco, el primer terme etimològicament significa jutge; el segon, per bé que molt antic en el sentit d'oficial encarregat d'impartir justícia en nom del rei o d'un senyor feudal, començà a posar-se de moda amb l'accepció més o menys actual a partir del Decret de Nova Planta... En fi, tant és, perquè siguin batlles o alcaldes, encara no s'ha descobert que tinguin diferents prerrogatives o funcions en els ajuntaments.