Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manuel Balasch. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Manuel Balasch. Mostrar tots els missatges

15.2.09

Manuel Balasch

Dies enrere mirava de confirmar si la sàtira V de Juvenal apareixia molt o poc al Somni de Bernat Metge. Consultava una edició de la Bibliteca Clàsica de Gredos. No diré res sobre el tema, avui, però com encara tinc el llibre a la vora em ve bé copiar aquest petit fragment:
Si somos prudentes, Fortuna, no tienes poder alguno. Somos nosotros los que te hacemos diosa. Con todo, si alguien me pregunta, le diré la medida que basta en cuanto a les riquezas: lo que piden la sed, el hambre y el frío, lo que te fue suficiente, Epicuro, en tus pequeños cultivos, lo que en su tiempo lo había sido en la casa de Sócrates; jamás la naturaleza sostiene una tesis y la sabiduría otra distinta.

Inhumana proposta de prudència, fins i tot en el temps de quaresma que ja s’acosta. M’arriben aquestes paraules a través de Manuel Balasch, intermediari de luxe que de tant en tant m’acompanya i em guia des de la proximitat de les seves traduccions i des de l’absència física. Em seguirà acompanyant.

No em puc estar de copiar el final de la seva introducció a Juvenal. Diu:
Abro el libro y leo, Mt. 5, 8: “Bienaventurados los limpios de corazón, porque ellos verán a Dios”.

Doncs això.