Dies enrere mirava de confirmar si la sàtira V de Juvenal apareixia molt o poc al Somni de Bernat Metge. Consultava una edició de la Bibliteca Clàsica de Gredos. No diré res sobre el tema, avui, però com encara tinc el llibre a la vora em ve bé copiar aquest petit fragment:
Si somos prudentes, Fortuna, no tienes poder alguno. Somos nosotros los que te hacemos diosa. Con todo, si alguien me pregunta, le diré la medida que basta en cuanto a les riquezas: lo que piden la sed, el hambre y el frío, lo que te fue suficiente, Epicuro, en tus pequeños cultivos, lo que en su tiempo lo había sido en la casa de Sócrates; jamás la naturaleza sostiene una tesis y la sabiduría otra distinta.
Inhumana proposta de prudència, fins i tot en el temps de quaresma que ja s’acosta. M’arriben aquestes paraules a través de Manuel Balasch, intermediari de luxe que de tant en tant m’acompanya i em guia des de la proximitat de les seves traduccions i des de l’absència física. Em seguirà acompanyant.
No em puc estar de copiar el final de la seva introducció a Juvenal. Diu:
Abro el libro y leo, Mt. 5, 8: “Bienaventurados los limpios de corazón, porque ellos verán a Dios”.
Doncs això.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Mira... lo de déu deixem-ho estar, és un Zeus ex machina com un altre. Però va ser un GRAN profe, i a la seva manera un poeta, un faedor.
aixó de los limpios de corazón que veuràn a Déu, no ho acabo de pillar, ça es una mala referència.
Bé, deixant déu a part, jo macosto als qui més s'acosten a la netedat de cor...i de vegades amb ells tinc experiències divines... Val com a comentari? Petons, maco!
Ho sé, morenita, ho sé. Sobre els déus, agafo les seves paraules.
Jo, humilment, crec, Francesc que és una referència bona. Una altra cosa és que per a molts sigui una excusa.
Val com a comentari, i tant! Potser es podria afegir que la netedat de cor aviat es deixa de tenir, però ara no és el moment.
Petons, i fes bondat, no portis pressa epr tornar amb els nets de cor ;-)
Publica un comentari a l'entrada