Hi ha minuts -no voldria ser exagerat i
parlar de segons-, hores, dies, setmanes , mesos, anys, o potser més,
en què un està descontent de si mateix sense causa racional. No
s'hi pot fer res, és la condició humana i no cal entrar en
consideracions concretes. A mi em passa a vegades.
Avui he obert les Sàtires d'Horaci i he anat llegint:
¿Com és, Mecenas, que ningú no viu
content amb la sort que li donà la pròpia elecció o li oferí la
fortuna, i lloa els que professen altres mesters...
Continua el Llibre Primer exposant i exemplificant. Llegeixo uns quants versos fins arribar al punt que diu:
... d'això prové, que clares vegades
podem trobar un home que digui que ell ha viscut feliç i que,
content del temps que li tocà viure, surti de la vida com un
convidat ben satisfet.
No he trobat gaire consol en les pròpies paraules, esclar, en canvi, m'ha alleugerit pensar que Horaci les va escriure fa més de dos mil anys.
