M'agrada passejar entre els pianos al
carrer del Maria Canals. Sensació contradictòria: plaer de veure i
escoltar les notes dels espontanis i renecs en comprovar que el
trànsit no s'atura i sovint domina els sons que les tecles i les
cordes deixen anar.
Una vegada més escolto Yoko Suzuki als
Jardinets, en un espai infrail·luminat i no menys sorollós que la
majoria dels altres. Més enllà del possible virtuosisme musical,
que sóc incapaç d'apreciar, m'agrada l'elegància de moviments i la
sensualitat de Suzuki, i la seua proximitat al públic atrevit amb
ganes de fer-li petons. Suzuki enamora.
