13.3.16

aquest diumenge, Suzuki i Falla


M'agrada passejar entre els pianos al carrer del Maria Canals. Sensació contradictòria: plaer de veure i escoltar les notes dels espontanis i renecs en comprovar que el trànsit no s'atura i sovint domina els sons que les tecles i les cordes deixen anar.

Una vegada més escolto Yoko Suzuki als Jardinets, en un espai infrail·luminat i no menys sorollós que la majoria dels altres. Més enllà del possible virtuosisme musical, que sóc incapaç d'apreciar, m'agrada l'elegància de moviments i la sensualitat de Suzuki, i la seua proximitat al públic atrevit amb ganes de fer-li petons. Suzuki enamora.



8 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

la danza del fuego, el meu pare la posaba cada diumenge al matí, abans, quan encara anàvem amb el vinil, això i saursuela. Potser viasg confós, pero aixó que sona tant bé interpretat per Suzuki és de Falla.

salut

Francesc Puigcarbó ha dit...

https://www.youtube.com/watch?v=rF5SG7eFALE

confirmat, és de 'AMOR BRUJO'

Carme Rosanas ha dit...

Només amb dues mans... Tsnta música, tanta força, tanta emoció...

miquel ha dit...

Moltes gràcies, Francesc, no sé on devia tenir el cap. I mira que la Danza de fuego està també entre la meua música preferida. En fi, corregit el mix.

A vegades tinc enveja, Carme :-)

fra miquel ha dit...

No és el lloc més adient per escoltar aquesta magnífica interpretació, però està bé que la música surti al carrer, potser així la gent s'animi més a anar a concerts en llocs més adequats. O fins i tot s'animi a estudiar un instrument o a portar els fills a escoles de música
abraçada

PS: m'agrada el canal "Saragatona Films" :o)

miquel ha dit...

I per a més inri, fra miquel, sovint tinc la impressió que hi ha persones que s'acosten per posar un fons musical a les seues converses.
Sí, segurament és un estímul. Cal dir que jo continuo sent un enamorat de la música al carrer, però pocs llocs són bons.
Gràcies, encara que trobo que tinc massa inactiva la meua productora saragatona films :-)

Francesc Puigcarbó ha dit...

és la meva frustració, no haver aprés a tocar el piano, aquesta senyora amb nom de moto no el toca el piano, l'interpreta, el maltracta, es fantástica.

miquel ha dit...

Frustració compartida, Francesc, i a hores d'ara ja assumida amb conformitat.
Totalment d'acord en el que dius sobre Y. S.