A qui deixaràs els llibres quan
desapareguis? Sabia que la Joana no posaria cap impediment en la meua
tria i anava pensant noms. En primera instància potser algun amic,
però ja massa grans, els farien més nosa que servei, tret que
tinguessin necessitats econòmiques i arribessin a treure alguna
recompensa migrada per uns pocs exemplars de valor relatiu. Parents
més joves? Mai no s'han entretingut gaire amb els meus llibres ni
tampoc amb els seus. Buscar algun receptor desconegut? Feina inútil.
Tinc clar, doncs, que els llibres es dispersaran al vent -m'agrada que sigui així- i, com una
llavor, algun trobarà un lloc per fructificar i d'altres, la
majoria, no trobaran terra adequada i s'aniran podrint, estèrils.
Els meus papers? Els meus papers no tenen cap importància i ja serà
prou que es converteixin amb pasta per transformar-se en altres
papers que algú omplirà o en pàgines de llibres que ignoraran que
abans hi havia hagut uns altres signes.
Em sap greu la diàspora del llegat -ja
irrecuperable com a unitat- de Ràfols-Casamada i de Maria Girona,
encara explicada a mitges a la premsa o per particulars, corredisses
institucionals de darrera hora incloses; però no em sorprèn, és
la història de cada dia, dels passat, del present i del futur. De
tot plegat, només em queda una curiositat que dubto que arribi ser
satisfeta: com és que tot el material va anar a parar als Encants i
no a alguna llibreria de vell amb més tradició? També les
pintures? No ho acabo d'entendre. Curiositat petita, també, per
saber qui eren els hereus.