Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ono. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ono. Mostrar tots els missatges

8.4.12

diumenge de glòria?

26 de març


Iam lucis orto sidere.


Nostre Senyor Jesucrist
ressucita enguany molt trist
de la negra sepultura;
veu que no ha ressucitat
¡ay! ab ell l’humanitat
que de la mort es pastura!

Jacint Verdaguer. Roser de tot l'any.

Verdaguer va escriure aquests versos en el seu retir forçat al santuari de la Gleva -o potser una mica abans- on el va enviar, amb l'excusa que necessitava reposar, el bisbe Morgades el maig de 1893, després de perdre el favor de Claudi López, segon marquès de Comillas. Va arribar un moment en què Verdaguer es va adonar que més que en una mena de sanatori, la Gleva s'havia convertit en una presó. Segurament aquesta percepció va contribuir a la creació dels terribles, humanament desesperançats, versos de Roser de tot l'any.

No em vull allargar més en aquest episodi de la biografia de Verdaguer, que escric precisament avui en el bloc perquè m'acabo d'adonar que han esborrat tot el material que jo havia penjat sobre el poeta. M'explico. L'any 2002 es va celebrar el centenari de la mort de l'escriptor que va coincidir amb el primer curset que vaig fer sobre creació de pàgines web. Com a projecte final, vaig elaborar una pàgina amb la biografia de Verdaguer amb textos que hi feien referència, vaig incloure-hi fotos, imatges, propostes de treball, enllaços, etc.; fins i tot vaig anar copiant un llibre que constava de 365 poemes: Roser de tot l'any. Ara ha desaparegut tot, tot. Queda constància de la meua pàgina a la Wiquipèdia, a Lletra... i a no sé quants altres llocs que no porten enlloc, perquè ja no hi ha res a veure, res a llegir. ONO, hereu d'AUNA, a la vegada hereu de MENTA, que em va proporcionar la pàgina, ha decidit, en un moment que no sé concretar, que calia esborrar el passat: fora www.webpersonal.net/nova/verdaguer, fora el meu Verdaguer. El que uns fan els altres ho desfan.

Estic tan emprenyat com ho devia estar Verdaguer quan se'n va adonar de l'engany. En el meu cas, la transcendència del desengany és menor perquè sé que no tracto amb persones sinó amb empreses que se'n foten dels individus, però continuo emprenyat i m'ha passat pel cap posar un plet a ONO per danys culturals, morals i psicològics. Qui sap si el podria guanyar i exigir que em refessin la pàgina; que contractessin, per exemple, Narcís Garolera per millorar el que jo vaig fer.

Deixem-ho estar, els diumenges continuen sense ser el meu dia.

25.6.08

identitats blocaires

Veig que de moment els contestadors de l'enquesta de l'esquerra són partidaris d'un post per lleugera majoria que no sé si estaré en condicions de poder escriure els propers dies. La senyora Marisol Ferrara (apa, ja tens el nom als buscadors) m'ha dit, després de més de mitja hora de conversa amable que si no puc connectar és perquè el meu router (es diu així?) no és de ONO i que ha de venir un tècnic particular a solucionar-me el problema. No ha valgut de res explicar-li la meva fidelitat a Menta -que em va proporcionar el router original-, a Auna i finalment a la companyia de la qual ella forma part, darrera propietària de la meva línia de banda ampla. Què puc fer, em dono de baixa d'ONO i immediatament em dono d'alta i que instal·lin el seu mòdem a la moda? En fi, que l'assumpte -i no m'allargaré amb raonaments- és d'una certa complexitat sobretot quan es tracta d'argumentar amb algú que té arguments de fàbrica. Finalment, malgrat la meva inutilitat tècnica, ja veieu que he aconseguit solucionar momentàniament el problema de connectivitat. De tota manera, no estic segur que els propers dies no hagi de fer una aturada tècnica més o menys obligada per problemes diversos, cosa que no voldrà dir que si no bloquejo és que no existeixo. Encara que... jo pere, també conegut com a saragatona, existeixo sense bloc? Ah, terrible dilema, el de les identitats i les existències.