Veig que de moment els contestadors de l'enquesta de l'esquerra són partidaris d'un post per lleugera majoria que no sé si estaré en condicions de poder escriure els propers dies. La senyora Marisol Ferrara (apa, ja tens el nom als buscadors) m'ha dit, després de més de mitja hora de conversa amable que si no puc connectar és perquè el meu router (es diu així?) no és de ONO i que ha de venir un tècnic particular a solucionar-me el problema. No ha valgut de res explicar-li la meva fidelitat a Menta -que em va proporcionar el router original-, a Auna i finalment a la companyia de la qual ella forma part, darrera propietària de la meva línia de banda ampla. Què puc fer, em dono de baixa d'ONO i immediatament em dono d'alta i que instal·lin el seu mòdem a la moda? En fi, que l'assumpte -i no m'allargaré amb raonaments- és d'una certa complexitat sobretot quan es tracta d'argumentar amb algú que té arguments de fàbrica. Finalment, malgrat la meva inutilitat tècnica, ja veieu que he aconseguit solucionar momentàniament el problema de connectivitat. De tota manera, no estic segur que els propers dies no hagi de fer una aturada tècnica més o menys obligada per problemes diversos, cosa que no voldrà dir que si no bloquejo és que no existeixo. Encara que... jo pere, també conegut com a saragatona, existeixo sense bloc? Ah, terrible dilema, el de les identitats i les existències.
4 comentaris:
Home Pere! A aquestes altures et preguntes si existeixes? Que malament anem!
Que vaig bé!
Clara
Com deia el filòsof, bloguejo, aleshores existeixo.
Saps perfectament Pere que aixo dels blocs no té cap importància, que nosaltres tampóc tenim cap importància, que gairebé res, per a no dir res...té importancia. Malgrat tot nos ens deixis molts dies, et trobarem a faltar.
Que fora del dia a dia sense el Saragatona? ?¿
=;)
Tens raó, Clara, en pere (escriu-lo en minúscula) continua existint, només faltaria!
És veritat, Francesc, a certes edats sabem de les relativitats, i de les dels blocs, encara més. De tota manera, existim, amb la importància que ens volguem i ens vulguin donar, cosa que no té cap importància. Gràcies, Francesc.
I sense la jaka? que no cal dir que s'ha converit en una part de mi ;-)
Publica un comentari a l'entrada