Reportatge sobre Toni Catany a la tele.
Fotos, opinions de coneguts i crítics, paraules del mateix
fotògraf... Catany té unes imatges que em semblen excel·lents,
vull dir que m'arriben, i d'altres que oblido ràpidament. No sé
fins quin punt per al qui mira, per a l'espectador, la fotografia i
altres arts són sobretot qüestions de sentiments, de la
sensibilitat de cadascú que una educació especialitzada o
generalista completa o dirigeix, per a bé o per a mal. Sigui com
sigui, la mirada “pura” no deu existir en el nostre temps, o
menys que en altres èpoques. Avui les nostres mirades, els nostres
gustos, les nostres decisions, estan més mediatitzades que mai,
racionalment o sentimentalment.
Es deia en un moment del reportatge
sobre el procés fotogràfic de Catany, suposo que es referia a unes
determinades imatges: Tinc un sentiment i busco les imatges. En el
meu cas, modestament, són les imatges les que em produeixen un
sentiment. Potser aquesta és una, entre moltes, de les diferències
bàsiques entre un professional i un aficionat, un creador i un
espectador. Evidentment, tot és més complex, menys immediat, més
elaborat, i va més enllà de la fotografia, però desenvolupar-ho
seria anar als principis de la filosofia.
Alguns dies, abans de fer el dinar,
faig un passeig curt que darrerament m'ha portat cap a la Sagrada
Família. El temple, no hi ha dubte, és molt més interessant ara
que quan s'acabi. Ara és dinàmic; després, l'any que sigui, serà
una natura morta, bella o horrible, segons la percepció personal o
la mediatització dels altres. Avui em mirava els petits detalls del
dia, els que no surten a les postals. Quin moviment! Quants estímuls.
He fet unes fotos. La meua preferida ha estat la que sobtadament m'ha
suggerit la representació d'un àngel, un àngel groc, l'àngel de
les obres, he pensat. Posteriorment -aquesta cua vermella- he dubtat
si no era un àngel caigut. Totes les imatges són com a mínim
duals, incertes.
No tinc clar que el fotògraf hagi de
donar pistes sobre les seus imatges, titular-les,
contextualitzar-les. Tampoc no sé si el que caldria és tot el
contrari: la imatge nua de tot suggeriment. Això m'ha portat a
reflexionar sobre la foto estrella de l'exposició de World Press Photo (CCCB, fins el 13 de desembre). Realment l'espectador
desinformat veu una imatge de la repressió homofòbica a Rússia?
Fins quin punt s'ha triat aquesta imatge pel que es veu o pel que el
seu autor ens diu?
