de res

Avui he tingut, amb intermitències, una jornada de treball més llarga que les habituals, de 8,30 a 9, del sol incipient a la nit que s'allarga. Estic cansat, però no em queixo perquè el temps, pluja anunciada a part, ha fluid sense sorpreses.

Imagino, penso, però ara no tinc ganes d'escriure.

A darrera hora els he dit als pares que seria possiblement la darrera reunió amb pares que tindria, que em quedaven dos mesos. Potser per això he concertat més cites que mai.

Que curiós, acabo de repetir la paraula pares, però només n'hi havia dos, la resta eren mares. Per que vénen moltes més mares que pares a les reunions en què es parla dels fills i les filles? Ho podria argumentar, justificar i acceptar esmenes, però ara tinc poques ganes d'escriure.

força?

A vegades penses que tens alguna cosa a dir i intentes expressar-la, però t'adones que els teus esforços -no gaires, és cert- són inútils. Canvies de perspectiva o, finalment, de tema -sempre hi ha temes-, però ni tan sols comences a escriure perquè mentalment saps que avui tampoc no funcionarien. Sembla que ho deixes estar. Tornes a intentar-ho. Res, és com si et faltés la força suficient per fer provatures, per perseverar. I no coneixes cap màgia que t'ajudi. Finalment, per conformar-te, et dius que total, tampoc sortiria gaire res, que ja ho intentaràs demà. Potser no hauries... Demà, demà... I si...