Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciclistes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciclistes. Mostrar tots els missatges

29.5.13

precisió filològica


Tots tenim uns conceptes de les paraules que coneixem que són sobretot fruit de la pràctica de la llengua que aprenem de petits i de joves. Més tard, els contactes amb el nostre entorn, la literatura, les consultes en els diccionaris, i tantes altres coses, ens permeten ampliar el nombre de mots i de matisos en una successió que només la mort és capaç d'estroncar.

Alguns dels mots que coneixem tenen un significat inequívoc, però d'altres tenen matisos semàntics que depenen de la nostra experiència vital. Així, per exemple, quan un català diu que s'ha menjat una paella, és molt possible que la seua imatge del significant inclogui alguna gamba, cosa que és improbable que passi en el cas d'un valencià. També és possible que hi hagi conceptes que malgrat que semblen clars presenten una certa vaguetat, una generalització poc precisa, per exemple, gentada; és el mateix una gentada per a un habitant d'un poble petit que per a un ciutadà de Barcelona? Els diccionaris a vegades no ajuden gaire, sobretot amb exemples com aquest: Hi havia una gran gentada. Existeix una petita gentada? Una altra paraula similar: aglomeració. Ens trobem en el mateix cas, el concepte depèn de la subjectivitat. Quan es considera que hi ha una aglomeració? La consulta del diccionari ens porta a una definició absolutament parca, sense cap exemple numèric ni de cap altre tipus: Massa o conjunt de les persones o coses aglomerades (i no transcriure els exemples, penosos).

En el cas del mot aglomeració, com en moltes altres ocasions, la precisió en el llenguatge depèn que ens posem d'acord amb el nostre interlocutor, però, excepcionalment, també poden recórrer a altres ajudes, sovint institucionals. Es diu en les ordenances municipals de Barcelona, per exemple:

En el cas de que no existeixi carril bici o altra via de les especificades en l'article 14.1, les bicicletes podran circular, excepte en moments d'aglomeració de vianants, per: a) les voreres, andanes i passeigs de més de 5 metres i 3 metres d'espai lliure.
Als efectes expressats en aquest article, s'entendrà que hi ha aglomeració quan no sigui possible conservar 1 metre de distància entre la bicicleta i els vianants que hi circulin, o circular en línia recta 5 metres de manera continuada.


P. S.: Convindria afegir que, amb freqüència, costa d'adaptar els nous matisos aclaridors al pensament i, per tant, a l'ús habitual en la parla. Així, per exemple, ni els ciclistes que circulen per Barcelona ni la majoria de vianants ni la guàrdia urbana han assimilat la precisió que aporten les ordenances municipals quant al terme aglomeració (per altra banda, no tothom té facilitat per prendre mides a cop d'ull). També és veritat que la majoria dels ciclistes i molts vianants són poc amants de la investigació filològica.