29.5.13

precisió filològica


Tots tenim uns conceptes de les paraules que coneixem que són sobretot fruit de la pràctica de la llengua que aprenem de petits i de joves. Més tard, els contactes amb el nostre entorn, la literatura, les consultes en els diccionaris, i tantes altres coses, ens permeten ampliar el nombre de mots i de matisos en una successió que només la mort és capaç d'estroncar.

Alguns dels mots que coneixem tenen un significat inequívoc, però d'altres tenen matisos semàntics que depenen de la nostra experiència vital. Així, per exemple, quan un català diu que s'ha menjat una paella, és molt possible que la seua imatge del significant inclogui alguna gamba, cosa que és improbable que passi en el cas d'un valencià. També és possible que hi hagi conceptes que malgrat que semblen clars presenten una certa vaguetat, una generalització poc precisa, per exemple, gentada; és el mateix una gentada per a un habitant d'un poble petit que per a un ciutadà de Barcelona? Els diccionaris a vegades no ajuden gaire, sobretot amb exemples com aquest: Hi havia una gran gentada. Existeix una petita gentada? Una altra paraula similar: aglomeració. Ens trobem en el mateix cas, el concepte depèn de la subjectivitat. Quan es considera que hi ha una aglomeració? La consulta del diccionari ens porta a una definició absolutament parca, sense cap exemple numèric ni de cap altre tipus: Massa o conjunt de les persones o coses aglomerades (i no transcriure els exemples, penosos).

En el cas del mot aglomeració, com en moltes altres ocasions, la precisió en el llenguatge depèn que ens posem d'acord amb el nostre interlocutor, però, excepcionalment, també poden recórrer a altres ajudes, sovint institucionals. Es diu en les ordenances municipals de Barcelona, per exemple:

En el cas de que no existeixi carril bici o altra via de les especificades en l'article 14.1, les bicicletes podran circular, excepte en moments d'aglomeració de vianants, per: a) les voreres, andanes i passeigs de més de 5 metres i 3 metres d'espai lliure.
Als efectes expressats en aquest article, s'entendrà que hi ha aglomeració quan no sigui possible conservar 1 metre de distància entre la bicicleta i els vianants que hi circulin, o circular en línia recta 5 metres de manera continuada.


P. S.: Convindria afegir que, amb freqüència, costa d'adaptar els nous matisos aclaridors al pensament i, per tant, a l'ús habitual en la parla. Així, per exemple, ni els ciclistes que circulen per Barcelona ni la majoria de vianants ni la guàrdia urbana han assimilat la precisió que aporten les ordenances municipals quant al terme aglomeració (per altra banda, no tothom té facilitat per prendre mides a cop d'ull). També és veritat que la majoria dels ciclistes i molts vianants són poc amants de la investigació filològica.

6 comentaris:

iruna ha dit...

un altre matís delicat és el fet que les bicis, quan circulen, estan en moviment, com les paraules i com bona part de les persones que estan al carrer, i el que ara són 5 metres, o 1 metre, tan precisament escrits en una ordenança, d'aquí a un segon, al carrer, poden ser no res.

"vianant: Persona que fa camí per una via, que transita pels carrers".

i quan t'atures o estàs quiet al carrer, què ets??

que difícil, això de la precisió filològica...

seria curiós visualitzar una conversa entre dos persones "parlant del mateix", veient el que imagina cadascuna, i com, malgrat tot, poden entendre's... o no.

bona nit, miquel.

Francesc Puigcarbó ha dit...

el meravellos món de les paraules, com deia aquell "Poliesportiu" policia que fa esport.
O 'per que' s'escriu separat i 'junt' junt.

Carme ha dit...

M'agrada molt el teu apunt sobre la precisió filològica...

Gràcies a les normes de l'Ajuntament sobre bicis, podem més o menys entendre què vol dir aglomeració... quan és aglomeració i quan no... segur que podríem trobar molts altres llocs que ens desmentirien aquestes precisions.

Per canviar totalment de tema, però no sortir de la subjectivitat que apliquem a les paraules, ahir vaig rebre un mail que s'encapçalava "Hola guapeta" tot i entendre bé la bona intenció d'aquest adjectiu, t'he de dir que no em va fer ni mica de gràcia... què em suggereix a mi la paraula "guapeta"? no t'ho sabria dir... però res d'especialment agradable. :DDD I no sóc gens de gens susceptible, eh? més aviat i faig broma.

pons007 ha dit...

Moltes vegades "gentada" ve donat no per tu mateix, si no pel fet de trobar més gent del habitual. No farà falta la mateixa quantitat de gent per dir que en la Rambla de Barcelona hi ha una gentada, que a dalt d'un pic de 3000 metres xD

Helena Bonals ha dit...

El llenguatge mai és prou precís. I les nostres interpretacions encara menys.

miquel ha dit...

Tens raó, iruna, i poden ser 4, 3... A més, no hi ha cap norma que digui per conduir una bicicleta cal saber comptar.
El vianant que no va és un viaquiet (encara no figura al diccionari)
Sempre he pensat que quan parlem ens entenem més o menys, mai del tot. Esclar que la comprensió, l'enteniment, no depèn de les paraules, sinó de molts altres factors que mai són totalment coincidents entre els interlocutors.

Bona nit, iruna :-)


Generacions i generacions fent i fent servir paraules, Francesc, i encara tant per fer.


Gracies, Carme.
Ei, el concepte d'aglomeració exposat només val a Barcelona i per als qui van en bici; en altres llocs i en altres vehicles, els concepte pot ser ben diferent. Recordo una tarda d'estiu al poble de fa molts anys: la dependenta, filla de la propietària tenia dues persones a la botiga i va i diu: mare, sortiu que no m'entenc de feina!
Ei, guapassa, bona nit :-)

Ben cert, Pons, el concepte funciona a partir de diversos condicionants. 100 persones ala Rambla són un passeig buit; 100 persones en la presentació de la majoria dels llibres són una gentada.

Tota la raó, Helena, especialment en la gradació que fas. Fins i tot paraules monosèmiques, com per exemple, aspirina, agafen connotacions diferents segons les experiències dels parlants.