Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciutadans. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciutadans. Mostrar tots els missatges

3.6.13

acostament pseudopupulista al surrealisme


Pep bentura fou surrealista cuan tucaba la tenora

Salvador Dalí: del manuscrit d'una conferència no pronunciada a Barcelona l'11 de maig de 1935


No sé si algun diumenge escriuré alguna cosa sobre Dalí i la sardana, però en rellegir la conferència, que mai no es va fer efectiva a què al·ludeixo més amunt no puc evitar retornar al text que no fa res va publicar el PAR de Fraga (no tinc clar si Fraga es refereix al topònim o a l'antropònim) imitant la prosa surrealista daliniana, però amb fonètica pròpia, i que es pot considerar la primera mostra escrita del lapao. A diferència del que deuen pensar alguns, el que em va cridar l'atenció no es tan la qüestió ortogràfica (jo mateix escrivia així en els meus primers anys d'aprenentatge), com el fet que el text presenta una relació subtil entre el somni i la realitat i unes característiques innegables d'acostament a l'escriptura automàtica. Però més enllà d'això, el que em sembla més surrealista és el fet que encara siguin els partits els qui s'erigeixen en intèrprets de la gent, dels ciutadans. I encara més que la gent accepti, per acció o per omissió, que els partits els representen, fins i tot quan contesten la declaració del PAR. Finalment, el súmmum del surrealisme el trobo en gran part de les reaccions escrites dels ciutadans a favor i en contra dels manifestos dels partits. Per acabar, el surrealisme, si se'm permet la paradoxa (?), mai no va ser un atemptat a la intel·ligència, un vòmit d'animals unicel·lulars.

Incloc el text del PAR fragatí perquè alguna cosa he d'afegir per donar inconsistència al post:


'Lo Partit Aragonés de Fraga bol informá a tots los fragatíns que:

- ¿Lo passat 9 de Mach les Corts de Aragó ban aprobá una Lley de Llengües que, per primé camí, recononeix lo nostre bollgut parlá fragatí, y’l cllassifique en l’aragonés oriental, definició en que se designe al conchún de modalidats aragoneses propies que parlem a les comarques orientals de Aragó. La Lley reconeix que a Aragó, ademés del español, se parle aragonés: aragonés oriental a l’área o zona oriental y altoaragonés o aragonés septentrional al Pre-pirineu y Pirineu.

 - ¿La anterió lley de llengües que ba presentá lo PSOE, en solitari y sense contá en l’apoyo del seu socio de gobern, lo PAR, ba eixí entabán en un apoyo minim, de la CHA. Ara esta noba Lley de Llengües, que s’a aprobat per les Corts d’Aragó en una mayoría mol més amplla y per tan mol més democrática, ratifique lo sentí dels aragonesos.

- ¿En la creació, esperem que pronte, de la Academia Aragonesa de la Llengua podrem regularisá lo nostre Fragatí, salbanlo dels que lo bolíen convertí en part del catalá y dels altres que’l despreciaen.
Desde’l PAR considerem lo Fragatí com Patrimoni llingüístic d’Aragó.

- ¿Lo idioma catalá se continuará enseñán boluntariamén als centros escolars, com asda ara, pero als chiquets se lis dirá que lo que lis enseñen é catalá, no la seua llengua materna fragatina. La Lley prebeu que en un futur y, també de forma boluntaria, los alumnos que u bullguen podrán estudiá aragonés oriental en la modalidat propia dels seus poblles, en est cas lo fragatí.

- ¿BOLEM DESMENTÍ PÚBLLICAMEN Y DENUNCIÁ LO PERCHUICI INTERESSAT QUE DESDE LO NACIONALISME CATALANISTA, SEGUIT PEL PSOE, CHA Y IU, S’ESTÁ FEN AL FRAGATÍ Y, EN CHENERAL, AL ARAGONÉS ORIENTAL. LO NACIONALISME CATALÁ S’A INBENTAT LOS NOMS DE “'lapao'” y “lapapyp” PA REFERÍ’S AL ARAGONÉS ORIENTAL Y AL ALTOARAGONÉS. ESTES DENOMINACIÓNS SON FALSES Y DESDE ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUÑA Y DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ, SEGUITS PEL PSOE-CHA-IU, AN INTENTAT ENGAÑÁ A LA CHEN Y FELIS CREURE QUE SON LOS NOMS QUE LA LLEY DONE A LA NOSTRA LLENGUA, LO QUE É TOTALMÉN FALS; A LA LLEY NO APAREIXEN NI UN SOL CAMÍ EIXES EXPRESIÓNS.

- ¿Finalmén, esta Lley é una Lley de Drets y no de Oblligacions com a la anterió. Mols beíns de Fraga, Miquerensa, Tamarit, Altorricó, La Codoñera, Alcampell, etc. ban acompañá al PAR en la sessió plenaria del passat 9 de Mach a les Corts d’Aragó agón se ba aprobá la Lley. Desde astí lo nostre més gran agraimén.

Ft.: PAR de Fraga.'

13.1.13

nivells de joc

Segueixo, més o menys com tothom, el cas Pallerols i d'altres de semblants, també els que no impliquen els polítics. Tinc poca cosa a dir. En el cas dels polítics, el que em sembla inconcebible -és un parlar- és que les seues justificacions tinguin referents en altres polítics o partits en conjunt: que si aquell o aquell altre em vol mal, que si ells o els de més enllà també..., que... Rarament, excepcionalment, recorden que ells són únicament els representants dels seus votants. Gairebé mai recorden que el que fan o desfan enorgulleix o avergonyeix els seus votants. O potser no?


Potser és veritat que polítics i votants juguem en jocs completament diferents. Sembla que ells ho tenen clar, però la majoria de nosaltres encara entrem en el seu joc. Qui sap si aspirem a ser polítics.

29.4.08

ciutadans (1)

Diu Richard Ford, referint-se a la seva novel·la Acció de Gràcies:

...Creia que si situava la novela en este periodo tan lleno de acontecimientos però de algún modo ignorado, podría llamar la atención sobre nuestra laxitud cívica, recordar cuales son nustras responsabilidades como ciudadanos.
¿Y lo ha conseguido?
He fracasado totalmente. Nadie que haya escrito sobre la novela en EE.UU. la considera una novela política. Lo que me ha hecho darme cuenta de que los norteamericanos no están ya interesados en al política, sino deseosos de abdicar de sus deberes como ciudadanos y entregarselos a los expertos, que supuestamente actuan en nuestro nombre pero en realidad lo hacen, en primer lugar, para conservar su puesto, y después para servir los intereses de la grandes fortunas. Los norteamericanos ya no son ciudadanos. Como entidades políticas son seres durmientes, desde un punto de vista moral, y no quieren ser despertados, quieren solamente que se les permita seguir llevando la vida que llevan –trabajando, comprando, enriqueciendoses a expensas de los pobres y de nuestro propio futuro. No es una imagen agradable.

Un pot pensar que això que diu en Ford és cosa dels americans, simplificacions incloses, que aquí la cosa és diferent. Va, va, va: des de quan no som americans? Això sí, amb una mica de retard, encara. I no val que algú recorri al diccionari per explicar el significat de la paraula ciutadans. Quant a experts, en aquest país també anem sobrats, i asseguraria que en alguns casos sense cobrar, que ja és perversió. M’agrada ésser dorments. Quin plaer! Algú diria que tot ve del maig el 68.