Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lapao. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lapao. Mostrar tots els missatges

7.6.13

dubte


Parlo per telèfon amb una amiga de Camporrells que ara viu a Lleida. En un moment determinat surt a la conversa la qüestió del lapao. No sembla gaire preocupada:
-Què vols que et digui, l'important és que et reconeguin. Ara, quan vagi a Saragossa, ningú em podrà dir que no m'entén.

No ho veig clar, asseguraria que fa anys que no va a Saragossa. Dissabte, que la veuré, li ho preguntaré.

3.6.13

acostament pseudopupulista al surrealisme


Pep bentura fou surrealista cuan tucaba la tenora

Salvador Dalí: del manuscrit d'una conferència no pronunciada a Barcelona l'11 de maig de 1935


No sé si algun diumenge escriuré alguna cosa sobre Dalí i la sardana, però en rellegir la conferència, que mai no es va fer efectiva a què al·ludeixo més amunt no puc evitar retornar al text que no fa res va publicar el PAR de Fraga (no tinc clar si Fraga es refereix al topònim o a l'antropònim) imitant la prosa surrealista daliniana, però amb fonètica pròpia, i que es pot considerar la primera mostra escrita del lapao. A diferència del que deuen pensar alguns, el que em va cridar l'atenció no es tan la qüestió ortogràfica (jo mateix escrivia així en els meus primers anys d'aprenentatge), com el fet que el text presenta una relació subtil entre el somni i la realitat i unes característiques innegables d'acostament a l'escriptura automàtica. Però més enllà d'això, el que em sembla més surrealista és el fet que encara siguin els partits els qui s'erigeixen en intèrprets de la gent, dels ciutadans. I encara més que la gent accepti, per acció o per omissió, que els partits els representen, fins i tot quan contesten la declaració del PAR. Finalment, el súmmum del surrealisme el trobo en gran part de les reaccions escrites dels ciutadans a favor i en contra dels manifestos dels partits. Per acabar, el surrealisme, si se'm permet la paradoxa (?), mai no va ser un atemptat a la intel·ligència, un vòmit d'animals unicel·lulars.

Incloc el text del PAR fragatí perquè alguna cosa he d'afegir per donar inconsistència al post:


'Lo Partit Aragonés de Fraga bol informá a tots los fragatíns que:

- ¿Lo passat 9 de Mach les Corts de Aragó ban aprobá una Lley de Llengües que, per primé camí, recononeix lo nostre bollgut parlá fragatí, y’l cllassifique en l’aragonés oriental, definició en que se designe al conchún de modalidats aragoneses propies que parlem a les comarques orientals de Aragó. La Lley reconeix que a Aragó, ademés del español, se parle aragonés: aragonés oriental a l’área o zona oriental y altoaragonés o aragonés septentrional al Pre-pirineu y Pirineu.

 - ¿La anterió lley de llengües que ba presentá lo PSOE, en solitari y sense contá en l’apoyo del seu socio de gobern, lo PAR, ba eixí entabán en un apoyo minim, de la CHA. Ara esta noba Lley de Llengües, que s’a aprobat per les Corts d’Aragó en una mayoría mol més amplla y per tan mol més democrática, ratifique lo sentí dels aragonesos.

- ¿En la creació, esperem que pronte, de la Academia Aragonesa de la Llengua podrem regularisá lo nostre Fragatí, salbanlo dels que lo bolíen convertí en part del catalá y dels altres que’l despreciaen.
Desde’l PAR considerem lo Fragatí com Patrimoni llingüístic d’Aragó.

- ¿Lo idioma catalá se continuará enseñán boluntariamén als centros escolars, com asda ara, pero als chiquets se lis dirá que lo que lis enseñen é catalá, no la seua llengua materna fragatina. La Lley prebeu que en un futur y, també de forma boluntaria, los alumnos que u bullguen podrán estudiá aragonés oriental en la modalidat propia dels seus poblles, en est cas lo fragatí.

- ¿BOLEM DESMENTÍ PÚBLLICAMEN Y DENUNCIÁ LO PERCHUICI INTERESSAT QUE DESDE LO NACIONALISME CATALANISTA, SEGUIT PEL PSOE, CHA Y IU, S’ESTÁ FEN AL FRAGATÍ Y, EN CHENERAL, AL ARAGONÉS ORIENTAL. LO NACIONALISME CATALÁ S’A INBENTAT LOS NOMS DE “'lapao'” y “lapapyp” PA REFERÍ’S AL ARAGONÉS ORIENTAL Y AL ALTOARAGONÉS. ESTES DENOMINACIÓNS SON FALSES Y DESDE ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUÑA Y DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ, SEGUITS PEL PSOE-CHA-IU, AN INTENTAT ENGAÑÁ A LA CHEN Y FELIS CREURE QUE SON LOS NOMS QUE LA LLEY DONE A LA NOSTRA LLENGUA, LO QUE É TOTALMÉN FALS; A LA LLEY NO APAREIXEN NI UN SOL CAMÍ EIXES EXPRESIÓNS.

- ¿Finalmén, esta Lley é una Lley de Drets y no de Oblligacions com a la anterió. Mols beíns de Fraga, Miquerensa, Tamarit, Altorricó, La Codoñera, Alcampell, etc. ban acompañá al PAR en la sessió plenaria del passat 9 de Mach a les Corts d’Aragó agón se ba aprobá la Lley. Desde astí lo nostre més gran agraimén.

Ft.: PAR de Fraga.'

10.5.13

lapao sigui amb vosaltres...


Que deu tindre la mulata amb eixos morros tan unflats? Alguna vespa que li ha picat -va dir el sagal.

Desideri Lombarte: Memòries d'una desmemoriada mula vella



Miro, a partir del mapa trobat al blog de la zel, la distribució de les llengües a l'Aragó. Podria fer-hi brometa. Podria dir que els del PP -adlàters i assimilats- són uns ignorants, però no seria veritat. Podria dir que a partir d'ara, els portuguesos ens admiraran perquè ja des de la més tendra infantesa els catalans parlarem no sé quantes llengües, però no seria veritat. Podria dir que el meu català d'infantesa se sembla més al lapao -si alguns volen que sigui així- de Mequinensa o de Fraga que al barceloní, però seria una evidència. Podria dir que haurien pogut triar millor la denominació per no tenir problemes de copyright amb la llengua homònima que es parla a la Xina, però als xinesos segur que se'ls en fot la duplicitat. Podria dir que és una mica trist que l'assumpte hagi provocar més enrenou als mitjans de comunicació de Catalunya que als de l'Aragó, però era previsible. Podria dir que els del PP són uns fills de puta, però no ho diré.

Podria dir que no sé si els de la Franja són la mula o la vespa, però espero que resisteixin com la mula.

No sé si l'Acadèmia aragonesa de..., de què?, ja té a punt una gramàtica del lapao; per si de cas podrien partir de Sobre la llengua de Mequinensa, d'Hèctor Moret, Institut d'Estudis del Baix Cinca-I.E.A. (amb la col·laboració de: Gobierno de Aragón. Departamento de Educación y Cultura).

Avui, no tinc gaires ganes de fer acudits. Em tanco en mi mateix i retorno a l'Hèctor:


TROBAR A FALTAR

Caldrà, potser,

deixar encendre les paraules,
de fer abric de les imatges
i les circumstàncies perilloses.
Caldrà deturar el pas altra volta
per mirar, sense destorbs,
com arriben els miratges
i entendre que no és fàcil
trobar a faltar el so
que ha de fer possible recórrer,
sense amargors,
l'estreta faula
que et permet treure profit
del vast descontrol.