nivells de joc

Segueixo, més o menys com tothom, el cas Pallerols i d'altres de semblants, també els que no impliquen els polítics. Tinc poca cosa a dir. En el cas dels polítics, el que em sembla inconcebible -és un parlar- és que les seues justificacions tinguin referents en altres polítics o partits en conjunt: que si aquell o aquell altre em vol mal, que si ells o els de més enllà també..., que... Rarament, excepcionalment, recorden que ells són únicament els representants dels seus votants. Gairebé mai recorden que el que fan o desfan enorgulleix o avergonyeix els seus votants. O potser no?


Potser és veritat que polítics i votants juguem en jocs completament diferents. Sembla que ells ho tenen clar, però la majoria de nosaltres encara entrem en el seu joc. Qui sap si aspirem a ser polítics.