les connexions americanes

Gairebé tots tenim un comptador de visites en el bloc que ens informa, amb més o menys precisió, d'on prové l'interès per allò que escrivim, és a dir, qui buscava què, des d'on ho feia, quin sistema operatiu feia servir, etc. Algunes de les visites que tenim són de companys i companyes d'altres blocs amb els quals s'han anat creant uns certs lligams de reciprocitat. En molts altres casos, les visites són el resultat d'una cerca sobre temes diversos que finalment han conduït al bloc abans o després de consultar altres fonts d'informació. En el meu cas, per exemple, aquesta darrera setmana ha arribat al meu bloc molta gent que preguntava per les mones de pasqua, pels bunyols -de vent o empordanesos-, per un una aparent multa de la policia espanyola...

Tot aquest moviment en el bloc entra dintre de la normalitat, no té res d'estrany, encara que algunes vegades les preguntes que acaben a les meus pàgines són inesperadament curioses. Aquesta mateixa setmana, però, he tingut dues entrades persistents i inexplicables, totes dues americanes. En el primer cas es tractava d'algú, persona o màquina, que sistemàticament mirava posts diferents a raó d'un cada quatre minuts, segon més, segon menys. El meu comptador situava l'origen en la població de Council Bluffs, estat d'Iowa. Ignoro què buscava, quina penitència el va portar a recórrer pàgines i més pàgines el divendres sant sense deixar cap missatge, sense donar cap senyal de vida. Finalment, de la mateixa manera que va entrar va desaparèixer. De la seua presència física només en queda una ubicació improbable a la vora de l'aeroport municipal.

Des de dilluns que tinc una altra connexió americana que va passant posts nit i dia; ara sense la regularitat anterior. Les visites vénen, aparentment d'Atlanta, Georgia, i el lloc on se suposa que hi ha l'ordinador és més improbable que en el cas anterior: al mig d'un bosquet. Com que sembla que el visitant té una certa preferència per aquells escrits que van amb acompanyament musical i com que dos dels carrers de la vora es diuen Nottingham i Robin Hood, se m'ha acudit que potser està buscant proves que alguns dels meus vídeos musicals tenen drets d'autor no respectats. Ja ho veuré. De moment, tampoc cap senyal, cap missatge.

Tot plegat, res més que indicis que aquest món tan petit i concret de cadascú va molt més enllà del que un preveu fins a crear una teranyina en la qual quedem enganxats però que som incapaços de veure més que en una petita part, cosa que, per altra banda, té ben poca importància.

des del cel

La majoria de blocs i de pàgines web tenen un o més comptadors de visites, algunes vegades ocults, d’altres es poden consultar per tothom. Bé, tot això ja ho sabeu. La utilitat d’aquest comptadors en els blocs no és del tot clara, suposo que depèn de cada cas, encara que imagino que majoritàriament la finalitat és saber si et llegeix molta gent –quina il·lusió, quina ràbia!- i a partir d’aquí les altres qüestions són accessòries i més o menys interessants segons cadascú: d’on vénen les visites, si es repeteixen, què pretenien trobar, fins quin punt anaven equivocats, quins mitjans d’accés fan servir, etc. Tot plegat, un món d’estadístiques no sempre fiables.

Com veieu, en el meu cas tinc tres comptadors a peu de pàgina. El primer és el webstats4u, un dels més corrents, amb el contingut visible per tothom, però d’una precisió limitada. El segon és Servicont, un comptador espanyol que funciona quan vol i que guardo per pur romanticisme, però algun dia me’n cansaré i ja no el veureu: caput! El darrer que vaig posar li vaig robar a la Clara, em sembla que a ella li devia regalar algú. És un comptador que té alguna funció curiosa que d'altres no tenen. Per exemple, suposadament és capaç d’assenyalar en un mapa el lloc precís des d’on t’han visitat. En aquests moments solitaris de viatges virtuals davant de la pantalla, de tant en tant em distreu buscar la complicitat dels qui em visiten a través d’una mirada a vista d’ocell de casa seva, del cibercafè, del banc on passen l’estona perquè a la seva ciutat hi ha wifi o tenen el portàtil preparat per connectar-se a l’aire lliure... Potser qualsevol dia veure la terrassa d’un dels meus lectors habituals amb algun senyal per confirmar que realment viu allí.

De totes maneres, sospito que el sistema és merament aproximatiu, perquè us asseguro que jo no visc ni passejo habitualment pel lloc on el comptador em col·loca i que podeu veure més avall, encara que no descarto que els mapes siguin premonitoris –fa massa poc que els consulto- i que el que veig correspongui a un futur no gaire llunyà. Qui sap si quan em jubili no passaré el temps a l’ombra d’un arbre en alguna plaça enllaçant diàlegs o monòlegs virtuals.

I encara dos mapes més. Des de Del Mar, una població turística a la vora de San Diego, algú es passava l’estona veient (o potser es trobava en un refugi subterrani: amb els americans mai se sap) com creixien els nosequè dels seus camps mentre em llegia. I avui mateix, des de Bangalore, a l’Índia, algú es deu haver equivocat i m’ha visitat des d’aquest lloc tan inusual.

Algú vol que li confirmi si realment veig casa seva, roba estesa inclosa?