11.4.12

les connexions americanes

Gairebé tots tenim un comptador de visites en el bloc que ens informa, amb més o menys precisió, d'on prové l'interès per allò que escrivim, és a dir, qui buscava què, des d'on ho feia, quin sistema operatiu feia servir, etc. Algunes de les visites que tenim són de companys i companyes d'altres blocs amb els quals s'han anat creant uns certs lligams de reciprocitat. En molts altres casos, les visites són el resultat d'una cerca sobre temes diversos que finalment han conduït al bloc abans o després de consultar altres fonts d'informació. En el meu cas, per exemple, aquesta darrera setmana ha arribat al meu bloc molta gent que preguntava per les mones de pasqua, pels bunyols -de vent o empordanesos-, per un una aparent multa de la policia espanyola...

Tot aquest moviment en el bloc entra dintre de la normalitat, no té res d'estrany, encara que algunes vegades les preguntes que acaben a les meus pàgines són inesperadament curioses. Aquesta mateixa setmana, però, he tingut dues entrades persistents i inexplicables, totes dues americanes. En el primer cas es tractava d'algú, persona o màquina, que sistemàticament mirava posts diferents a raó d'un cada quatre minuts, segon més, segon menys. El meu comptador situava l'origen en la població de Council Bluffs, estat d'Iowa. Ignoro què buscava, quina penitència el va portar a recórrer pàgines i més pàgines el divendres sant sense deixar cap missatge, sense donar cap senyal de vida. Finalment, de la mateixa manera que va entrar va desaparèixer. De la seua presència física només en queda una ubicació improbable a la vora de l'aeroport municipal.

Des de dilluns que tinc una altra connexió americana que va passant posts nit i dia; ara sense la regularitat anterior. Les visites vénen, aparentment d'Atlanta, Georgia, i el lloc on se suposa que hi ha l'ordinador és més improbable que en el cas anterior: al mig d'un bosquet. Com que sembla que el visitant té una certa preferència per aquells escrits que van amb acompanyament musical i com que dos dels carrers de la vora es diuen Nottingham i Robin Hood, se m'ha acudit que potser està buscant proves que alguns dels meus vídeos musicals tenen drets d'autor no respectats. Ja ho veuré. De moment, tampoc cap senyal, cap missatge.

Tot plegat, res més que indicis que aquest món tan petit i concret de cadascú va molt més enllà del que un preveu fins a crear una teranyina en la qual quedem enganxats però que som incapaços de veure més que en una petita part, cosa que, per altra banda, té ben poca importància.




5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

a vegades no es de fiar, La Joana de Mataró m'entrava sempre com si vingues de Finlandia, i tu a vegades passes per aqui via Filipines. Donen moltes voltes les visites a BLOCS.

Violeta ha dit...

És curiosa la diferència de minuts de les visites americanes. I una mica preocupant també que et visiti algú que en teoria està conectat al tronc d'un arbre. En fi, coses de les noves tecnologies i de voler saber-ho tot, suposo.

miquel ha dit...

Ja ho sé prou que no és de fiar Francesc. Fa anys, tenia un fotimé de visites des d'Islàndia, després vaig saber que eren els qui entraven des de la XTEC. El que no sabia és que jo passava per Filipines per entrar a casa teua. Bé, una mica orientalista sí que ho sóc.

Un misteri complet, tot plegat, Violeta. Si en féssim gaire cas acabaríem amb alguna paranoia.

iruna ha dit...

l'altre dia, miquel, me va fer gràcia veure que algú havia entrat als camins buscant "paraules amb seta". t'imagines? paraules amb forma de rovellonets :)

últimament, si entro al teu blog des del chrome, que és des d'on me moc habitualment, me dóna una error i al cap de tres segons se'm tanca. he d'anar a fer-ho expressament des de l'explorer.

això que has dit als comentaris, que les entrades "d'islàndia" venien de la xtec, i que tu "passaves per filipines"... bon caram! estes visites americanes poden ser qualsevol cosa!

fa gràcia veure que últimament "barcelona" és "barceloneta".

una abraçada

miquel ha dit...

Als teus camins es poden trobar paraules de totes les formes i mides. Ho certifico :-)
Amb això d'Islàndia estava la mar de content: que interessats per la literatura catalana, aquests islandesos, pensava
Tot plegat és un misteri que no tracto gaire (només una miqueta) de'sbrinar.
Una abraçada, iruna.