17.1.07

des del cel

La majoria de blocs i de pàgines web tenen un o més comptadors de visites, algunes vegades ocults, d’altres es poden consultar per tothom. Bé, tot això ja ho sabeu. La utilitat d’aquest comptadors en els blocs no és del tot clara, suposo que depèn de cada cas, encara que imagino que majoritàriament la finalitat és saber si et llegeix molta gent –quina il·lusió, quina ràbia!- i a partir d’aquí les altres qüestions són accessòries i més o menys interessants segons cadascú: d’on vénen les visites, si es repeteixen, què pretenien trobar, fins quin punt anaven equivocats, quins mitjans d’accés fan servir, etc. Tot plegat, un món d’estadístiques no sempre fiables.

Com veieu, en el meu cas tinc tres comptadors a peu de pàgina. El primer és el webstats4u, un dels més corrents, amb el contingut visible per tothom, però d’una precisió limitada. El segon és Servicont, un comptador espanyol que funciona quan vol i que guardo per pur romanticisme, però algun dia me’n cansaré i ja no el veureu: caput! El darrer que vaig posar li vaig robar a la Clara, em sembla que a ella li devia regalar algú. És un comptador que té alguna funció curiosa que d'altres no tenen. Per exemple, suposadament és capaç d’assenyalar en un mapa el lloc precís des d’on t’han visitat. En aquests moments solitaris de viatges virtuals davant de la pantalla, de tant en tant em distreu buscar la complicitat dels qui em visiten a través d’una mirada a vista d’ocell de casa seva, del cibercafè, del banc on passen l’estona perquè a la seva ciutat hi ha wifi o tenen el portàtil preparat per connectar-se a l’aire lliure... Potser qualsevol dia veure la terrassa d’un dels meus lectors habituals amb algun senyal per confirmar que realment viu allí.

De totes maneres, sospito que el sistema és merament aproximatiu, perquè us asseguro que jo no visc ni passejo habitualment pel lloc on el comptador em col·loca i que podeu veure més avall, encara que no descarto que els mapes siguin premonitoris –fa massa poc que els consulto- i que el que veig correspongui a un futur no gaire llunyà. Qui sap si quan em jubili no passaré el temps a l’ombra d’un arbre en alguna plaça enllaçant diàlegs o monòlegs virtuals.













I encara dos mapes més. Des de Del Mar, una població turística a la vora de San Diego, algú es passava l’estona veient (o potser es trobava en un refugi subterrani: amb els americans mai se sap) com creixien els nosequè dels seus camps mentre em llegia. I avui mateix, des de Bangalore, a l’Índia, algú es deu haver equivocat i m’ha visitat des d’aquest lloc tan inusual.


























Algú vol que li confirmi si realment veig casa seva, roba estesa inclosa?

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo vaig tenir aquest comtador, però no recordo haver vist cap "mapat".

Lluna ha dit...

Ostres! Jo he tingut aquest comptador des que vaig entrar al món dels blogs. Va molt bé. Però no havia vist mai aquests mapes. Havia vist el mapa general, però mai m'havia entretingut a mirar bé el mapa.

Això que et passa és normal. Amb les ip dinàmiques no poden dir exactament on ets.

La informació que dóna sobre mi també és imprecisa, tot i que no del tot incorrecta, segons com t'ho miris...

Arare ha dit...

Quan he llegit Del Mar el cor m'ha fet un salt! A que mai t'ha sortit el meu mar al mapa de les visites? (aixxxxxx)

I com dius que es diu, aquest comptador? potser que "te'l robi"

petonets

Esther ha dit...

si si, com dius que es diu aquest comptador? Jo en tinc un al meu blog, però és molt normalet. Només em diu quantes visites vaig acumulant, poquetes perquè el meu és un blog modest... jee! però només fa això. Que tingueu bon dijous!

clara ha dit...

el primer anònim era jo

júlia ha dit...

Òndia, s'haurà d'anar al tanto de no enviar comentaris des de llocs secrets... he, he.

pere ha dit...

Tu t¡ho vas perdre, te'n devies desfer sense estraure-li tot el suc: sense viatjar virtualment per les cases dels teus visitants.

M'estranya de tu, Lluna, que t'hagi passat alguna cosa per alt... ai, ai...
Algun dia et preguntaré què és això de la ip dinàmica.
Estaré atent per veure si et localitzo: sé que tu no em donaràs cap pista.

Ja te'l pots copiar arare, només cal que hi cliquis. Crec que va força bé.
No, de Blanes no em surt cap casa, però un dia em va sortir un vaixell (potser) davant de la costa africana...

Doncs ja ho saps Esther, a la teva disposició. Em sembla que casa teva sí que m'ha sortit.

El primer i l'últim, Clara, però ja m'ho pensava ;-)

Tu, Júlia estàs plenament localitzada, qualsevol dia posaré la imatge del teu menjador...

aiguamarina ha dit...

jo si que vull saber on soc...

Besetsssssss !

pere ha dit...

Ai, aiguamarina, si tu no ho saps... No confiïs gaire en les meves possibilitats d'endevinar-ho.

Xurri ha dit...

i el meu terrat, que el veus??

pere ha dit...

No n'estic segur, xurri, però si em penges aquestes sabatilles tan sexis del Playboy miraré de localitzar-lo.