Els concursos són un dels grans
recursos dels canals de televisió. Destaquen els musicals, entre els
concursos clàssics, sobretot els que presenten i busquen noves veus.
No sóc gaire aficionat a cap tipus de concurs en el mitjà que
sigui, i tampoc als musicals, on abunden concursants de pena al
costat de veus excel·lents, sovint amb jurats peninsulars
esperpèntics que en els darrers temps es dediquen a exposar les
seues valoracions positives o negatives entre una bona dosi de
vituperis que pretenen ser irònics i que són d'una vulgaritat
exasperant, que els concursants han d'aguantar impertèrrits: tot per
la fama!. En definitiva, cada públic té la televisió que es mereix
i així van les audiències.
Fa unes quantes setmanes que a TV3 fan un concurs musical que em sembla modèlic. Imagino que hi ha hagut una preselecció dels concursants, de manera que la qualitat mínima ha quedat garantida de bon començament i a hores d'ara es fa difícil triar un guanyador. El quartet que forma el jurat, d'un variat equilibri entre la rigorositat musical i la espontaneïtat emocional, en cap moment intenta ferir els participants amb les seues intervencions, sinó que és més aviat amable i positiu, fins i tot quan descarta... En fi, que fa de molt bon veure; no, més que això, que sorprèn la qualitat dels participants i el bon “rotllo” general. Una característica singular de Oh Happy Day és que el concurs és per a grups corals. Entenc que aquest fet s'inscriu no només en la voluntat de donar a conèixer les corals d'un país amb tanta tradició en aquesta modalitat artística, sinó que també és una picada d'ullet a la tendència política i social que ens acabarà duent allà on volem i que es podria resumir en entre tots ho farem tot.
Si hagués de retreure una deficiència a la mecànica del concurs, només se m'acudiria dir que trobo a faltar que no es demani que tots els grups passin per la interpretació d'una mateixa peça. Ja sé que cada coral té la seu idiosincràsia i que la llibertat d'elecció és un bé inalienable i allà cadascú amb la seua tria, però veure com se'n surt algú en circumstàncies obligades, inesperades...
Sé que no em faran cas, però si s'esdevé que cal arribar a un hipotètic desempat, jo demanaria que interpretessin el meu cor preferit que, ara més que mai, es troba en sintonia amb el país del present i no se sap si del futur i, a més, seria una bona celebració del bicentenari del naixement de Verdi. A veure què.
I si no pot ser, una altra de les meues opcions preferides, que també crec adient al moment, és aquesta:
