En el meu cas, allò que l'edat dona
saviesa és del tot mentida; ni l'he tinguda de jove ni, molt menys,
l'he adquirida ara. Potser la diferència és que ara n'estic segur, cosa
que és una evidència que no té cap mèrit intel·lectual. Serveixi
aquest petit preàmbul per afegir que, a més, m'he tornat més lent
i obsessiu: mentre que suposo que la majoria de la població del país
fa mil filigranes i projeccions de futur a partir de les informacions
diàries, a mi se'm queda una paraula al cap que em limita la
complexitat de tot el que passa i ha de venir. Avui, per exemple, el
mot que em circumval·la és eleccions.
Sembla ser que les noves normes que
vindran a partir de l'aplicació del 155 es clouran amb unes
eleccions lliures (sic) i democràtiques (sic) que ho posaran tot al
seu lloc. Entenc el que diuen, però no per què ho diuen. Si el
final, de moment, de tot plegat és la formació d'un Parlament en
què pràcticament tots els grups que actualment el conformen tindran
el mateix nombre de diputats, on es troba la gràcia? Què m'estic
perdent? Potser el final no és l'important si no el que passi
entremig? Es tracta d'aconseguir un bucle interminable?
Si pensés que val la pena, demanaria
que algú m'il·lustrés sobre el tema, però dubto que el meu
cervell arribi a comprendre, assimilar i recordar la complexitat
argumental que per a altres deu ser bufar i fer ampolles.
Quina paraula s'apoderarà demà de la
meua ment limitada? Quin patir! Ah, els anys!
P. S. Les coses noves sempre fan
il·lusió. He llegit que ara diuen que potser caldria aplicar el 155
en més territoris. No m'estranyaria, quan es crea un joc nou i
s'inventen unes regles -encara ara en procés d'esborrany- com més
vegades es practiqui fins a dominar-lo millor, deuen pensar.
