Vaig mirar per la
televisió de manera intermitent la pel·lícula Contact,
protagonitzada per Jodie Foster. No recordava l'alegria de la
protagonista quan de petita, a través de la seua emissora de
radioaficionada, busca algú que en aquell moment estigués
compartint la mateixa ona. Al cap d'uns quants intents li respon una
veu. L'alegria, l'emoció, de la nena és intensa. Més tard, en un
mapa, traça una línia que uneix el lloc des d'on ella parlava fins
al punt on li havien respost. Al mapa hi havia poques línies i
aquesta -fins a Pennsilvània?- era la més llarga. A partir d'aquí,
converses elementals (quin temps fa? Etc.) que després es podien
convertir en més personals. La màgia, el miracle, però, era
simplement el fet d'haver pogut contactar a través de les ones
hertzianes.
Ara, tot aquell sistema
sembla enormement primitiu. A través de l'ordinador o als nostres
mòbils trobem el temps que fa a qualsevol part del món, fins i tot
les previsions climàtiques. A traves dels ordinadors o els mòbils
-o aparells semblants- ens podem interrelacionar amb pràcticament
tothom de -pràcticament- qualsevol part del planeta, fins i tot ens
podem veure mentre parlem. Podem estar tot el dia intercomunicats i
variar d'interlocutor immediatament després de contactar amb
l'anterior. Podem tenir converses en grup. Els canals de comunicació
resten permanentment oberts, àvids de ser utilitzats. Quanta gent
que ha acabat desapareixent de la vida real per convertir.-se en
éssers virtuals s'ha menjat aquest sistema de noves relacions? Les
dades que tenim són vagues, inconcretes, canviants. El temps,
respecte l'escena que he descrit al principi, s'ha accelerat, la
saturació de contactes és aclaparadora, la màgia, si existeix, és
més difícil de definir, l'ansietat de l'espera s'ha convertit en
l'ansietat de l'acumulació.
El processos de
comunicació actual, que encara seran molt més sofisticats, ja no
són cap novetat, ja són sistemes per als qui no tenen iniciativa,
per als conformistes, per a la massa. Els més avançats, els
inconformistes, els heterodoxos, tornen a buscar el miracle del
misteri de les ones: envien missatges a l'espai interestel·lar
esperant una resposta d'intel·ligències extraterrestres. Quin
desengany si resulta que aquests éssers de l'espai, físicament ben
estranys, també estant inscrits i abduïts per centenars de xarxes
socials superperfeccionades i es passen el dia (de 182 hores) pujant
holografies i frases hiperenginyoses de només dos caràcters
alfanumèrics... Potser llavors hi haurà qui buscarà a les seues
ones interior -qui sap què trobarà- i tot recomençarà?
