Tanta facilitat per trobar a Internet, i tanta cosa que no puc trobar. Paraules, paraules, paraules. De vegades em desespera la impossibilitat de trobar una història a partir d’una cara que em resulta coneguda, que sé però no sé. De vegades sento una música –potser només un fragment que vull acabar de completar-, o trobar-ne d’altres del mateix autor, i és en va.
Buscadors de paraules cada vegada més perfeccionats que no són capaços de dir-me a qui pertany la cara –o el paisatge o el detall del paisatge...-, ni de portar-me a completar la música que m’obsessiona i que vaig taral·lejant com un orat.
El meu món no és només de paraules: és de músiques, de cares i de paisatges, de tactes, d'olors, de sabors, de records, d'il·lusions, d'esperances i desesperances...
El diumenge me’n vaig cap al meu sud, també a mirar i tocar oliveres
Què ens vol dir l'univers?
Fa 6 hores