Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris febre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris febre. Mostrar tots els missatges

1.3.13

alba


Negror total en les hores -potser només minuts?- sense rellotge que el cos és incapaç de mesurar.

Et rendeixes. Obres els ulls. A la paret, la claror tènue, reflex del núvols enrogits, que entra per la finestra. Siluetes conegudes dels objectes.

Tornes a la foscor. Marquen el temps els batecs dels polsos, que et semblen més intensos segons com mous el cos.

Pots distingir perfectament les línies incolores de la cortina de la finestra. Cap soroll, ni el de la teva pròpia respiració, només el ritme precipitat dels batecs del cor.

Retorn a l'interior del teu món estèril, sense pensaments, únicament conscient del lloc i d'un sol desig: que el temps desaparegui.

Vibració llunyana de l'ascensor. No saps si l'agafen o el deixen. Mires el sostre, gris, sense marques.

Foscor.

Ombres.

Penombra.

Et pesa la humitat d'aquesta nit que vas dividint en fragments irregulars d'un temps que ignores.

El matí que no arriba.