No sé si ha molta gent que es fa
preguntes inútils – Qui som? Què som?- que mentre troben
respostes aproximades impedeixen esbrinar qüestions més immediates.
Qui som o què som no ens impedeix ser, malgrat tots els dubtes
possibles sobre la nostra existència. En determinats moments i
circumstàncies, em sembla molt més pràctic preguntar-se on som i,
sobretot els qui encara treballen, preguntar-se els dilluns: per què
sóc on sóc? Reconec que les respostes mai no solen ser prou
satisfactòries, sobretot en dilluns, fora que t'hagin nomenat just fa un moment cap suprem de tots els companys filòsofs de dilluns.
Travessar el carrer sense pressa
Fa 1 hora
2 comentaris:
¿per que deu ser que tot i estar jubilats patim la sindrome del dilluns a matí?
jo més aviat de diumenge a la nit, Francesc, que al matí ja no tenia temps per pensar.
Publica un comentari a l'entrada