Des de la meua innocència real, no
fingida, i sense necessitat de recordar cap vers d'Espriu, em torno a
preguntar quin mal hi ha a triar un president -presidenta- que no
sigui Artur Mas. La meua pregunta no espera resposta dels déus ni
dels homes (ni de les dones, si em poso políticament correcte i ja
antiquat), no, és una pregunta retòrica.
Segur que el discurs d'avui del
president serà assenyat i emocional, potser impecable. I què? La
realitat és la que és i les paraules dels polítics tenen sempre un
component de ficció, com els desitjos i les esperances dels votants.
Deixem passar uns dies. Mirarem d'estar atents al Pla B, que en
realitat deu ser el Pla D. I si falla el D, encara queda molt alfabet
fins arribar al Pla Z, tot i que voldríem -voldria- acabar abans en
aquest procés actual que ens ha de portar a molts altres processos
més diversos, més de país normal.
Mentrestant, penso que el pitjor pla
seria el de proposar unes noves eleccions i encara més de presentar
un front amb polítics i aspirants a polític de diverses formacions
(limitades). Inevitable? Acceptem-ho per darrera vegada, però amb
condicions. Tots per una causa? Bé, molt bé, però cadascú des del
seu lloc, clars, transparents, inequívocs, i diversos.
Que Convergència es presenta a Madrid
amb un altre nom i amb partits que per separat no aconseguirien ni un
diputat? Que ho facin, que posin fum a l'escenari, però aquí no, ja
no.