Des de la meua innocència real, no
fingida, i sense necessitat de recordar cap vers d'Espriu, em torno a
preguntar quin mal hi ha a triar un president -presidenta- que no
sigui Artur Mas. La meua pregunta no espera resposta dels déus ni
dels homes (ni de les dones, si em poso políticament correcte i ja
antiquat), no, és una pregunta retòrica.
Segur que el discurs d'avui del
president serà assenyat i emocional, potser impecable. I què? La
realitat és la que és i les paraules dels polítics tenen sempre un
component de ficció, com els desitjos i les esperances dels votants.
Deixem passar uns dies. Mirarem d'estar atents al Pla B, que en
realitat deu ser el Pla D. I si falla el D, encara queda molt alfabet
fins arribar al Pla Z, tot i que voldríem -voldria- acabar abans en
aquest procés actual que ens ha de portar a molts altres processos
més diversos, més de país normal.
Mentrestant, penso que el pitjor pla
seria el de proposar unes noves eleccions i encara més de presentar
un front amb polítics i aspirants a polític de diverses formacions
(limitades). Inevitable? Acceptem-ho per darrera vegada, però amb
condicions. Tots per una causa? Bé, molt bé, però cadascú des del
seu lloc, clars, transparents, inequívocs, i diversos.
Que Convergència es presenta a Madrid
amb un altre nom i amb partits que per separat no aconseguirien ni un
diputat? Que ho facin, que posin fum a l'escenari, però aquí no, ja
no.
2 comentaris:
Cert que un poble no ha de morir per un sol home, però tampoc és acceptable que una petita minoria s' imposi a una majoria.
Com sortir de l' atzucat?
Difícil perquè crec que estem força dividits entre les dues posicions.
Clar, Assum, que també hi ha una petita majoria en aquest joc. La veritat, tot ho veig entelat : miro, escolto, escric. Equilibris entre el Carpe diem i el dia del judici final.
Publica un comentari a l'entrada