Havia passat algunes
vegades per davant de la llibreria i m'havia cridat l'atenció que des
de fora es veiés tan diàfana. També em tenia encuriosit el
restaurant del costat, just abans del xamfrà, que portava el mateix
nom i oferia, esclar, cuina mexicana -a la planta baixa de més amunt, la
Granja Vendrell, la meua preferida de quan vivia al carrer Diputació.
Finalment vaig entrar a la llibreria, petita, lluminosa, amb espais
repartits, amb un llibreter que em va semblar reconèixer d'alguna
altra botiga de llibres. Vaig demanar permís per fer fotos i me'l va
concedir, i també per comprar algun llibre -és broma, em va dir- si
s'esqueia. El lloc és acollidor. Al fons feien una presentació i
reien a cada moment. Al pis superior, arribaven les prestatgeries
altíssimes, i es bifurcaven els espais infracarregats, acollidor.
M'hi hagués quedat assegut una estona si no hagués tingut altres
plans. A baix, en les taules dels llibres en horitzontal, papers
verticals al costat de les obres feien suggeriments. Vaig acabar el
recorregut, vaig demanar més informació, vaig mostrar la meua
sorpresa, i disconformitat no confessada, amb l'ordenament del
llibres, no per gèneres, temàtiques, llengües..., sinó per
editorials! Per què entra algú en una llibreria? No m'esplaio
sobre la resposta, però si no busca un llibre concret, l'ordre
editorial no em sembla l'opció més fàcil. Bé, abans de sortir -i
ja em disculpareu la raresa- vaig demanar Platero y jo.
Després d'una consulta ràpida a l'ordinador, em van confirmar que
no el tenien i no em van preguntar si el volia encarregar. Devien ser
quarts de nou del vespre. Ja tornaré en algun altre moment, amb més
temps, a la llibreria Malpaso.
Estic segur que la meua
generació, i algunes de posteriors – ignoro si les més joves-
coneixen perfectament el principi del primer capítol: Platero és
pequeño, peludo, suave: tan blando por fuera, que se diría todo de
algodón... Dubto que la majoria recordi molt més d'aquesta
lectura fragmentàriament obligatòria, en el seu moment, per a
infants; jo, aquest 2017, que en fa cent des de la publicació del
llibre complet, vaig tenir ganes de llegir-lo. M'estimulava, a més,
que ara que llegeixo poquet, els seus capítols siguin tan breus.
Vaig variar els plans
previs autoestimulat per la cerca de Platero... Bé, potser que deixi
aquest camí per un altre dia, tot i que aviat va arribar a la fi.
