Així doncs, de la
Malpaso em vaig encaminar a la Central del carrer Mallorca, on estava
segur que trobaria més d'una edició de Platero: si no tenen un
llibre de ficció literària a la Central, on el puc anar a buscar?,
a part d'internet, esclar. No vaig perdre el temps mirant prestatges,
sinó que vaig preguntar a la noia de l'ordinador, que no el va haver
de mirar per saber que el tenien en un determinat prestatge. La vaig
seguir amb respiració agitada -ella era veloç, molt més que
Platero- i vaig veure com resseguia els lloms dels llibres..., però,
ai!, no els en quedava cap exemplar. Suposo que em va veure voluble,
presa d'un desig momentani, i per això no em va suggerir que el
podia encarregar, o potser que el tenien a la Central del carrer
Elisabets. En fi, simples hipòtesis. Tot i la decepció, em vaig
quedar una estona mirant superficialment, com no pot ser d'altra
manera, les taules de llibres, especialment la de poesia. Vet aquí
que em va cridar l'atenció la Poesia Completa de Lezama Lima,
l'escriptor cubà de qui no sabia que s'havien recollit tots els
poemes en un sol volum. Va ser com un petit esclat premonitori:
tothom sap l'admiració de l'escriptor cubà per Juan Ramón Jiménez,
que no sé si va conèixer personalment durant la seua estada a
l'illa entre els anys 36 al 39 o ja es coneixien d'abans. En resum,
que vaig sortir de la llibreria amb els poemes dins d'una bossa de
paper vermella. No sabria explicar ara per què Lezama Lima fou un
dels escriptors mítics de la meua joventut, però deixo constància
del fet.
Vaig pensar, amb tan
poca fe com en la remuntada del Barça davant del París: i si
m'arribés a la Casa del Llibre, la de la Rambla de Catalunya? Pensat
i fet. Vaig recórrer un altre cop a la taula de l'ordinador. El noi,
també sense mirar la màquina i a un trot de vertigen, va acostar-se
a la lleixa adequada i ens vam trobar a meitat del camí -jo
esbufegant- amb dos exemplars de Platero y yo. Em va dir que
eren els millors. Un breu repàs em va confirmar que eren una bona
tria, però vaig voler anar al meu ritme un pèl més lent i vaig
examinar altres exemplars. Resultat, que em vaig quedar amb un tercer
volum, amb un pròleg llarguíssim -edició de Jorge Urrutia- i ple
de notes a peu de pàgina amb les correccions del poeta a traves de
les diferents edicions, amb el canvi d'ordre de capítols, etc.
A casa vaig començar
per José Lezama Lima. Fullejant, llegint principis, repassant
modernismes -Ai, Rubén!- . Recordeu el vent d'aquests dies passats?
La imatge, al menys tal com la sento habitualment des de casa, em va
semblar d'una precisió poètica gairebé científica:
Al pie de las murallas
el aire tartamudodesliza sus sirenas...
José Lezama Lima:
“Bahia de la Habana”
Talment com el partit
del Barça d'avui: un, dos, tres, quatre, cinc, sis, amb petit
contrapunt. Un tornado inesperat, intermitent.
