El debat tuttifrutti de la tele deriva
en la subvenció o no a les escoles només de nens o de nenes. Alguns
parlen de centres discriminadors. No crec que els periodistes facin
servir aquest terme per desconeixement filològic, social o
pedagògic, més aviat em sembla un exercici interessat de modernitat
tronada, de progressia anacrònica, potser de mala fe, una
argumentació en la més trepidant filosofia sofística postclàssica.
Llegeixo al diari que han detingut un
docent de Mollet per fotos pedòfiles als alumnes. Els actes contra
els indefensos i l'abús d'una situació privilegiada em semblen
injustificables, terribles, a penes comprtensibles. A la versió
digital de la noticia s'acaba dient: Las fotografías habían sido
tomadas en la calle, en parques infantiles y en jardines de
domicilios particulares, varias de ellas en traje de baño cuando se
bañaban en las piscinas de sus casas o jugando en columpios. Entenc
que la perversió no es troba en les imatges, sinó en la finalitat,
en la seua interpretació. Penso en mi mateix. M'agrada fotografiar
nens (i nenes); sovint ofereixen un component estètic excepcional,
cinètic, d'espontaneïtat, social, i de tots els conceptes que us
sembli que cal afegir. No us podeu imaginar com em reca autocensurar-me, tot i que alguna vegada
transgredeixi la norma, però... em fa por.
Miro unes quantes imatges de Helen
Levitt (1913-2009):
Quin plaer!
