20.10.14

qüestió de banderes

Torno cap a casa des de la plaça de Catalunya. Passen pel meu costat una mare -potser una àvia, és difícil precisar sense preguntar- i tres nenes. Ella que diu: Para qué quieres tu una bandera, cariño?

Una mica més amunt, una nena, molt més petita que l'anterior, porta incorporada la bandera potser des que ha sortit de casa -és difícil precisar sense preguntar- i no sembla que tingui gana, segurament perquè tanta novetat li ha fet oblidar les necessitats bàsiques, no ho sé, perquè en aquesta edat les nenes encara no estan gaire per banderes, tot i que la seua tingui una funció evident.

3 comentaris:

F. Puigcarbó ha dit...

els nens no estàn per banderes ni pàtries, encara no els han pervertit educant-los en aquest sentit, tot i que possiblement si haguessin de decidir serien republicans.

Júlia ha dit...

No entenc l'afició en utilitzar els nens com a reclam banderístic, la veritat. Quan ho fan els altres ho trobem horrible.

miquel ha dit...

Segur que serien republicans, Francesc, o potser apolítics, en el sentit partidocràtic del terme.
Ei, recorda que tota educació és perversió.

Júlia, potser no se li ha de donar més importància que si els posen una samarreta amb un dibuix de Disney.