Recórrer els Empordans, ara que els camps descansen i la gent també, és un plaer. Es pot haver elaborat una ruta o simplement deixar-se portar. El país és petit i variadíssim i és difícil perdre-s'hi. És el temps d'oblidar-se de la costa i d'anar cap a l'interior, ni molt ni poc: és cosa de cadascú. Els pobles es toquen i la majoria expliquen alguna història. Els paisatges, tranquils, són una meravella. Arribat el moment, cal fer una pausa per dinar, i fins i tot els llocs més petits ofereixen sorpreses agradables, o no tant.
En aquest territori hi ha moltes cases que s'han convertit en restaurant. Des de fa temps que famílies pageses compaginen la seva antiga feina amb la restauració. En alguns casos, fins i tot han deixat de conrear la terra per convertir la casa pairal en un lloc on al costat de la cuina de sempre s'atreveixen a fer innnovacions inimaginables en altres temps. Molts conserven una mica de terreny per criar alguns animals i conrear verdures que després serviran als del país o als el sud, i també als del nord. Cal anar en compte, però, perquè un antic mas, una casa antiga reconvertida en hostal no garanteix necessàriament cap excel·lència, i al costat d'aquells que s'han professionalitzat, n'hi ha d'altres que confien únicament en l'aparença i en la ximpleria dels forasters. D'aquests, dels que donen gat per llebre, n'hi ha molts i no importaria si no fos perquè més tard amics o coneguts ens els aconsellaran.
Jo, avui, per exemple, us aconsellaria que si us perdeu per Ventallò (a penes 700 habitants censats) just a l'hora de dinar, entreu al restaurant Pera Batlla -es pot fumar, però el fum és inapreciable- que està en una casa de finals del XVII. Només sis o set taules i la carta escassa però prou atractiva. Res de cambrers, únicament dones, també a la cuina. I els divendres, menú d'escudella i carn d'olla -apta per a menors, una mica de malalt: ni orelles de porc ni botifarra negra ni...- a catorze euros. Sembla que l'escudella és tornarà a posar de moda. A part de menjar i el que us vingui de gust, el que es pot fer a Ventalló és comprar unes quantes garrafes d'oli al molí, que no sé si té nom, que es troba al carrer Reravalls, a l'entrada del poble. Em sembla excel·lent: ni massa fort per desgraciar una amanida ni massa fluix per confondre'l amb aigua. Tinc la sensació que a l'Alt Empordà el negoci de l'oli, més o menys artesanal, comença a recuperar-se. Feia temps que no veia camps d'oliveres que no arriben al metre.
Ja ho veieu, em passo el dia -curt- passejant i menjant. Què és pot fer que sigui més saludable per al cos i més distret per a l'esperit?
P. S. Després de llegir el post del 28, representants de les dues editorials esmentades però no concretades s'han apressat a oferir-me condicions més aventatjoses que les suggerides en converses anteriors. Ja ho veurem. De moment no us diré res, no fos cosa...
