En un moment o altre, quan vaig al meu
nord, acabo llegint una mica de Pla sovint triat a l'atzar. Ahir vaig
fullejar alguns textos del seu Articles amb cua, que acaba amb el que
titula “Els versos escandalosament prosaics i lliures de Girona”,
en què explica que durant un curt període, entre l'any 1967 i 1968,
es va quedar amb poca feina a causa del tancament per ordre
governativa de la revista “Destino”, la qual cosa va propiciar
que es dediqués a escriure versos -en cap moment parla de poemes-
que enviava a companys de batxillerat. En un altre moment parlaré
d'aquests versos per si algú no els coneix, però ara es tracta
d'explicar que l'efecte que em produïren és absolutament positiu.
Tan estimulants, que m'atreveixo a deixar-ne aquí mateix de meus
sense la més mínima vergonya.
Groc de ginesta
i olor de farigola,
a la muntanya
No insisteixo, sóc més lacònic que
el mestre i en tinc prou amb tres versets, a penes una imatge.
Reblo la imatge amb una altra que em va cridar l'atenció: un ou de Pasqua gegantí que no es vendrà sinó que es repartira a trossos a la plaça de la vila entre els qui vulguin participar en l'esdeveniment. M'intriga saber què sortirà finalment d'aquesta xocolata després dels breus dies d'incubació a l'aparador de la pastisseria. I si és buit? Sigui com sigui, l'exterior fa patxoca.
