M'hi jugo el que calgui que la majoria ha aprofitat aquest cap de setmana en què la tardor és un miratge i l'estiu una realitat de recances per marxar qui sap on. Jo, però, m'he quedat aquí i he passejat, com cada tarda, ara ja amb predomini de la foscor, per alguns dels meus llocs preferits. Gent desconeguda i coneguts de caminades i sempre la sorpresa de trobar algú amb qui parlar; avui una parella d'exalumnes -ara sempre seran exalumnes-, la R. I en B., que feien també passos lents per les pedres antigues, amb qui he compartit coses velles i noves.
I poques ganes d'escriure. I imatges expressament enfosquides que assenyalen uns punts, no pas tots, del plànol del trajecte, amb històries desconegudes dels altres i amb la meua. I demà, tant si tinc ganes d'escriure com si no, més.
