M'hi jugo el que calgui que la majoria ha aprofitat aquest cap de setmana en què la tardor és un miratge i l'estiu una realitat de recances per marxar qui sap on. Jo, però, m'he quedat aquí i he passejat, com cada tarda, ara ja amb predomini de la foscor, per alguns dels meus llocs preferits. Gent desconeguda i coneguts de caminades i sempre la sorpresa de trobar algú amb qui parlar; avui una parella d'exalumnes -ara sempre seran exalumnes-, la R. I en B., que feien també passos lents per les pedres antigues, amb qui he compartit coses velles i noves.
I poques ganes d'escriure. I imatges expressament enfosquides que assenyalen uns punts, no pas tots, del plànol del trajecte, amb històries desconegudes dels altres i amb la meua. I demà, tant si tinc ganes d'escriure com si no, més.
8 comentaris:
quina meravella de fotos, com t'ho fas? ja em van sorprendre gratament les del correfoc,però aquestes em sobrepassen.
salut
He he. Ahir ens deuríem creuar. Jo també passava per allà, descobrint gàrgoles de la catedral i mezuzàs al call, i també vaig topar amb els nuvis que apareixen en un racó d'una de les fotos.
Des d´un dels possibles llocs on la gent s´ha escapat per a seguir gaudint de l´estiu et dic que la pedra i la llum d´aquestes fotos m´han agradat molt i els passos de la gent també. Devia ser un goig poder captar-los.
Bon cap de setmana.
Aquests carrers són meus! :)
Hi vaig viure molts anys i els segueixo visitant cada dia perquè hi tinc la feina per allà.
Me'ls conec amb totes les llums del dia i de la nit, però la teva, la que tu has captat, és fantàstica!
Dissabte de sol radiant, impropi i molest. Pujo al mercadet de la Part Alta: verdures i fruita, ous i olives, bacallà i embotit. Els moros de sempre, de parla catalana, dirigits per l'Abra (Abraham), despatxen bona fruita, són amables i riallers i et desitgen bon dia quan acabes de comprar. Són de casa.
Gràcies, Francesc. El mèrit, en tot cas, és més aviat dels llocs de la camera i del gran angular, i de les llums, és clar.
I no em vas dir res quan em vas veure amb la màquina, Daniel :-(
Encara no sé si els nuvis eren japonesos o xinesos (potser coreans?) hauria d'atrevir-me a fer preguntes als meus models.
I a mi, A., que m'hagués agradat acomiadar l'estiu a la vora de la mar del nord o del sud (potser la setmana que ve). Però passejar per aquestes pedres també és n plaer irrenunciable, malgrat tot i gràcies a tot.
Ja ho sé prou, que són els teus carrers, Rita, que ja saps que les amistats comunes ho xerren tot :-)
M'agrada que tagrain les meus llums, potser una mica més fosques.
Però com trobarem a faltar, Olga, la calor del sol quan ens hàgim de cobrir els braços encara descoberts i a casa penetri definitivament el fred...
És clar que quan hauran marxat els altres perquè el temps es farà inhòspit continuarem trobant els de casa, els de cada dia, encara que siguin arribats d'abans d'ahir.
Precioses fotografies!
També són els meus carrers, me'ls conec molt bé i per aixó mateix aprecio la peculiaritat de la mirada que els has regalat.
Gràcies, arati, tu que tens mirades tan precioses.
Son carrers amb tantes mirades...
Publica un comentari a l'entrada