L'Ajuntament de Madrid va encarregar a
la Complutense (resumeixo i simplifico) una llista amb els carrers
que tenen noms de personatges implicats amb el franquisme, etc. La
finalitat és eliminar aquests noms del nomenclàtor madrileny,
encara que ja ha dit l'alcaldessa que no els dels personatges de
cultura: Pemán, Dalí, Manolete, Gerardo Diego, Pla, etc., sinó els
dels qui directament o indirectament tenien les mans tacades de sang,
etc. Bé, ja és veurà, i es veurà si els mitjans de comunicació
actuen com a elements decisoris i escalfen l'ambient.
A mi, això dels canvis de noms no em
sembla ni bé ni malament, depèn. Tret dels casos d'abús flagrant,
que no sempre són fàcils de decidir, la pressa amb què s'actua, la
frivolitat en altres casos, les pressions externes, etc., sovint em
subleven. Em vaig emprenyar molt quan el meu carrer d'infantesa i
primera joventut va passar de Prim a Companys, i que consti que en
aquest cas una majoria de veïns hi van estar d'acord, tot i que jo
no vaig ser consultat potser perquè era menor d'edat..., en fi, no
recordo el motiu. De tota manera, mentre vaig enviar cartes a casa, a
l'adreça continuava escrivint Prim (sense general) i no em consta
que se'n perdés cap -potser encara arribarien.
Arribat a aquest punt de l'escrit,
decideixo no continuar amb els dos paràgrafs que tenia embastats
sobre la memòria històrica i la justificació de certs canvis, ni
tampoc exposaré les conclusions que tenia pensades i que em
semblaven d'una solidesa a tota prova. M'adono que el tema és força
complicat, però, sobretot, a mi em sembla irrisori.