L'Ajuntament de Madrid va encarregar a
la Complutense (resumeixo i simplifico) una llista amb els carrers
que tenen noms de personatges implicats amb el franquisme, etc. La
finalitat és eliminar aquests noms del nomenclàtor madrileny,
encara que ja ha dit l'alcaldessa que no els dels personatges de
cultura: Pemán, Dalí, Manolete, Gerardo Diego, Pla, etc., sinó els
dels qui directament o indirectament tenien les mans tacades de sang,
etc. Bé, ja és veurà, i es veurà si els mitjans de comunicació
actuen com a elements decisoris i escalfen l'ambient.
A mi, això dels canvis de noms no em
sembla ni bé ni malament, depèn. Tret dels casos d'abús flagrant,
que no sempre són fàcils de decidir, la pressa amb què s'actua, la
frivolitat en altres casos, les pressions externes, etc., sovint em
subleven. Em vaig emprenyar molt quan el meu carrer d'infantesa i
primera joventut va passar de Prim a Companys, i que consti que en
aquest cas una majoria de veïns hi van estar d'acord, tot i que jo
no vaig ser consultat potser perquè era menor d'edat..., en fi, no
recordo el motiu. De tota manera, mentre vaig enviar cartes a casa, a
l'adreça continuava escrivint Prim (sense general) i no em consta
que se'n perdés cap -potser encara arribarien.
Arribat a aquest punt de l'escrit,
decideixo no continuar amb els dos paràgrafs que tenia embastats
sobre la memòria històrica i la justificació de certs canvis, ni
tampoc exposaré les conclusions que tenia pensades i que em
semblaven d'una solidesa a tota prova. M'adono que el tema és força
complicat, però, sobretot, a mi em sembla irrisori.
4 comentaris:
És complicadíssim i segurament també irrisori com dius... però entenc que a vegades molesta aquesta "deferència" de donar un nom a un carrer. Aquest dissabte passat passejava pel "barri" veí del meu, per Valldoreix i vaig veure que hi ha un carrer dedicat al Cardenal Cisneros. Em va molestar, vaig pensar "Quina necessitat hi ha de tenir un carrer dedicat a un senyor com aquest?" En fi... coses que ens passen.
Cert que molesta, Carme, imagino que més als veïns que a mi, que sóc capaç de mirar-m'ho a distància i anar veient els estrats de l'oportunisme històric i que poca cosa és innocent. Que consti que els meus noms preferits són coses així com: de tramuntana, del sol, del forn, de la farigola, de les trompetes del judici final...
Miquel, pot ser que m'equivoqui, però hi ha noms, plaques, estàtues i coses semblants que no cal que hi siguin. Estaria bé una avinguda que es digués de la Creu Gammada?, crec que no. Jo fa molts anys que desitjo que el monument del corrupte i esclavista, Antonio López y López, I marquès de Comillas. (de Cantàbria), a Barcelona desaparegui de la vista de tothom.
En cas de la pressa suposo que et refereixes a l'alcaldessa de Madrid, jo no ho veig així. Més aviat penso que durant 40 anys ningú ho ha fet, ni ningú s'ha atrevit.
Al meu carrer de la infantesa, a Poblenou, la majoria eren noms franquistes, però ningú els anomenàvem. Deien el nom original.
I això dels noms preferits és veritat, però en una ciutat gran com es pot fer?
Comparteixo amb tu, Josep, que hi ha plaques i monuments que sobren, com l'avinguda que esmentes; en canvi, l'estàtua d'Antonio López no la tocaria, podríem parlar-ho llarg, però la base de la meua argumentació seria que no m'agradaria que quedessin només els bons bons.
No, en el cas de la pressa em refereixo a tothom; també al consistori de Madrid, esclar.
Les ciutats no són més que pobles grans, tot és possible i tot es pot fer, només cal posar-se en marxa.
Afegeixo que ara, no sé si sóc ingenu, si els que viuen en un carrer s'entesten a canviar el seu nom, hi hauria d'haver una ordenança municipal que ho permetés, encara que el nom semblés una bajanada: allà cadascú amb el seu carrer.
Publica un comentari a l'entrada