nirvana

Em vaig mirar gairebé tots els Gaudí -vaig arribar tard a la gala- i he vist bona part dels Goya -després del premi al millor guió adaptat he fet un mutis discret- i continuo perplex com altres anys amb una pregunta sense resposta: per què persisteixo? L'única aproximació remota que se m'acut és que, com en tantes altres coses, la repetició d'esquemes, el fet de saber que si fa no fa tot serà com sempre -critica a l'administració inclosa- em relaxa, em porta a una mena de nirvana qui sap si excessiva, a un somriure beatífic absolutament acrític, a una petita indigestió mental fàcilment superable. Què criticaran demà dels Goya: Una expulsió injusta? Un metratge mastodòntic -no es podrien donar quatre o cinc premis alhora?-? Histrionismes diversos? Qui faltava, qui sobrava?   Fantàstic, forma part del joc. Més enllà d'altres consideracions, la meua aposta, la de la millor pel·lícula: Truman o Un dia perfecto. Dec haver guanyat? Ho miraré abans de penjar el post; de fet no he arriscat gaire.

I dues recomanacions, protagonistes i secundaris a part: si no teniu una invalidesa gran, aneu a les sales de cinema, compartiu butaques tot i que siguin més incòmodes que el vostre sofà. Segona, que em fa vergonya recordar: que baixin l'IVA del cinema; encara no té competències la Generalitat en aquest tema?

P. S.: Vist (llegit).

el pa de cada dia

M'he passat una bona estona mirant el lliurament dels premis Goya. Cal que sigui tan llarg això dels premis? Encara no sé qui deu ser el millor director i la millor pel·lícula, però veig que Pa negre s'ha anat emportant força caps de l'aragonès, en una repetició de la nit gaudiniana. Quant de pes (per a Catalunya)! Qui sap si finalment hauré de llegir-me el llibre i veure la peli. La Joana, que ja l'ha vista, s'ha quedat mirant la tele, i em diu que també l'han considerada la millor pel·lícula i en Villaronga s'ha convertit en el millor director. Moltes al·lusions i premis a Catalunya aquest any, inclòs el documental protagonitzat per Pasqual Maragall que mentre recollia el premi anava rebent trucades al mòbil. Calia el català amb barretina desautoritzat per Buenafuente? Quina se'n prepara? Els guionistes devien ser també catalans, és clar, o això és el que deuen pensar a Espanya.

Interessant discurs del dimissionari d'Álex de la Iglesia -que poc premiat avui!- que no sé on buscar en aquest moment per pujar-lo aquí. Diu que el món del cinema ha de tenir en compte Internet, és a dir, els nous espectadors de pantalla d'ordinador. Com s'ho farà? No se sap, però em sembla que la solució no serà oficialment gaire imaginativa: simplement pagant, com sempre. Mariscal, que puja a buscar el premi amb Trueba, li dóna, o això li sembla a ell, el contrapunt: pantalla panoràmica, dolby, etc., i crispetes. La primera part del seu desig, que comparteixo, comença a ser difícil; la segona, continua sent repugnant.

Em continua fascinat el cinema, més que el teatre. Jo mateix, modèstia a part, he produït (saragatona films), dirigit, escrit o improvisat -sobretot- el guió, afegit efectes especials, distribuït (gràcies YouTube!)... més de 100 pel·lícules en els darrers anys, gairebé totes documentals, micrometratges documentals que fins al moment no han obtingut cap premi, ni tan sols de la comunitat de veïns de la meva escala, cosa que atribueixo a l'escassetat de recursos econòmics i tècnics amb què he hagut de treballar i, cal dir-ho, a una manca d'imaginació notable, com queda palès en la meva darrera producció que deixo aquí simplement amb l'esperança que algú em demandi per haver-lo inclòs sense permís.