7.2.16

nirvana


Em vaig mirar gairebé tots els Gaudí -vaig arribar tard a la gala- i he vist bona part dels Goya -després del premi al millor guió adaptat he fet un mutis discret- i continuo perplex com altres anys amb una pregunta sense resposta: per què persisteixo? L'única aproximació remota que se m'acut és que, com en tantes altres coses, la repetició d'esquemes, el fet de saber que si fa no fa tot serà com sempre -critica a l'administració inclosa- em relaxa, em porta a una mena de nirvana qui sap si excessiva, a un somriure beatífic absolutament acrític, a una petita indigestió mental fàcilment superable. Què criticaran demà dels Goya: Una expulsió injusta? Un metratge mastodòntic -no es podrien donar quatre o cinc premis alhora?-? Histrionismes diversos? Qui faltava, qui sobrava?   Fantàstic, forma part del joc. Més enllà d'altres consideracions, la meua aposta, la de la millor pel·lícula: Truman o Un dia perfecto. Dec haver guanyat? Ho miraré abans de penjar el post; de fet no he arriscat gaire.

I dues recomanacions, protagonistes i secundaris a part: si no teniu una invalidesa gran, aneu a les sales de cinema, compartiu butaques tot i que siguin més incòmodes que el vostre sofà. Segona, que em fa vergonya recordar: que baixin l'IVA del cinema; encara no té competències la Generalitat en aquest tema?


P. S.: Vist (llegit).

7 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Fas coses molt rares miquel, tambè et mires la cerimònia dels Oscars? Deien que la gala dels Gaudi va ser un desastre.
Nosaltres, ara que podem, anem cada dimarts al cinema, és el dia de l'espectador, el que passa es que hi ha pel·lícules que a SBD no arriben a exhibir-se, suposo que es volen asegurar-se el tanto, i projecten les més comercials.

Cornèlia Abril ha dit...

Continues sent un sant, amic! Molt bon dia et desitgem les ànimes de la Cornèlia!

miquel ha dit...

Nooo, Francesc, és una forma de constatar que el temps es manté immòbil... Va bé de tant en tant i en aquests casos no és perillós. Les crítiques als Gaudí també són cosa de cada any. Els periodistes cinematogràfics són com els del futbol, ja m'entens.
A nosaltres ens toca dimecres, però continuen sense veure's moltes cinematografies que segur que m'interessarien.

El cel sigui amb vosaltres i amb el vostre esperit, animetes corneliànes.

Clidice ha dit...

La mare, l'altre dia, em comentava que l'última estrena a la que va assistir fou la d'E.T. Vaig pensar que aniria sent hora de tornar a les sales ^^

miquel ha dit...

Crec que sí, Clidice, és hora de tornar. Jo no vaig tardar tant, però no et pensis.

pons007 ha dit...

Amb xafardejar qui guanya en tinc molt més que suficient, no em cal empassar-me tota la gala

miquel ha dit...

Tens raó i no, Pons. A la fi, les pel·lis sempre les pots veure, però les gales a vegades són impagables, com es demostra pel fet que els articulistes dels diaris l'endemà desenvolupen més com ha anat la cerimònia que qui ha guanyat. I noi, a Catalunya sempre va malament.