Jahvè havia donat, Jahvè ha tornat a prendre (Job: 1:21)

Fa anys que il·lustro alguns posts amb imatges i vídeos. Les fotografies solen ser meues, els vídeos, a vegades meus i altres buscats a Internet. Tinc dos comptes a You Tube on vaig deixant els vídeos propis i de tant en tant m'escriuen des de la plataforma per dir-me que he infringit drets d'autor; per exemple, quan filmo una estoneta d'un ball a unes determinades festes i resulta que balladors i balladores feien servir una música que és propietat de qui sigui. Petita estirada d'orelles que a vegades es concreta en el fet que la pel·liculeta no es podrà veure des de determinats països.

Ahir vaig rebre un advertiment més greu que pot afectar el conjunt del compte de You Tube. Vet aquí part del comunicat:

Hola, saragatonabloc:

Como tal vez ya sepas, en las Normas de la Comunidad se describen los tipos de contenido permitidos y no permitidos en YouTube. Tu vídeo "Bigas Luna" se ha marcado para que lo revisemos. Tras revisarlo, hemos determinado que infringe nuestras normas. En consecuencia, lo hemos retirado de YouTube y hemos añadido un aviso de las Normas de la Comunidad o una sanción temporal en tu cuenta.

Restricciones de contenido de vídeo

Si un vídeo contiene desnudos, pornografía u otro contenido sexual provocativo, es muy probable que YouTube lo retire. Revisamos el contenido caso por caso y tiene en cuenta una serie limitada de excepciones en los contextos educativo, documental, artístico y científico. En estos casos podemos aplicar una restricción para que solo puedan ver el contenido los espectadores de una cierta edad. En esta página encontrarás más información.

Consecuencias de los avisos

Este es el primer aviso que aplicamos a tu cuenta. Somos conscientes de que los usuarios no suelen infringir nuestras políticas de manera intencionada. Por este motivo, los avisos no son permanentes. El que acabas de recibir caducará dentro de tres meses. Si recibes avisos adicionales, quizá no puedas publicar contenido en YouTube o incluso podríamos cancelar tu cuenta.

En definitiva, a la mort de Bigas Luna (encara he d'anar a veure la seua pel·li pòstuma) vaig escriure un post i vaig penjar un fragment de La teta y la luna, alguns ho deveu recordar. Potser no és la seua millor pel·lícula, però m'interessava la poètica del fragment, que em semblava molt representativa del director; en fi, és igual.

Estic emprenyat. No per l'advertiment, no perquè em tanquin, si s'escau, el canal de You Tube, sinó... Ara no sé què posar: emprenyat per la ignorància dels funcionaris de You Tube que actuen d'ofici -o per denúncia dels espectadors- quan veuen una teta? Potser emprenyat perquè contingut realment pornogràfic, i no em refereixo al sexe, és aplaudit i es torna viral a la seua plataforma? Ep, i encara gràcies que no em denunciïn a un tribunal nord-americà, que tal com estan les coses tinc totes les de perdre, potser amb una sentència dura. 1984 ja és aquí.

xarxes, pescadors i peixos

És ben curiosa aquesta xarxa formada pels blocs (les altres xarxes, també virtuals, m'interessen menys) on cada dia som al mateix temps pescadors i peixos. Pesquem peixos coneguts que tornem a deixar anar per tornar a capturar-los l'endemà o l'altre o al cap d'un temps; peixos de colors que un dia ens sorprenen i l'altre no tant,i que potser un dia desapareixen definitivament. De la mateixa manera que pesquem ens convertim en peixos que nadem fins que acabem en la xarxa d'algú que ens mira o ens remira i ens deixa marxar fins que torna a capturar-nos.

Els vells pescadors solem tenir xarxes de malles fetes a mida on al cap de temps sempre vénen a parar els mateixos peixos, que ja coneixem, però que sempre ens presenten alguna novetat perquè el mar és molt gran i els viatges mai no són iguals.

A vagades, a la nostra xarxa, vella, s'enganxa algun peix nou. El mirem, l'escoltem, mirem si fa la mida que ens agrada. Segons com, li parlem o el deixem anar. Apedacem la xarxa i afegim malles de noves mides, o no.

Ahir, mentre pescava, vaig trobar un peix nou, pescat en una altra xarxa, que a penes coneix les paraules dels pescadors. Deia, no a mi, sinó a ell mateix:

Ningú em llegeix
així puc dir el que vulgui,
si escrius coses i ningú les llegeix,
és com si no ho diguessis?
Paraules que es perdran
per la xarxa virtual
que no és real
i on tot existeix

 Un peix desconfiat que fa temps que corre i que no pesca, que ens deixa anar històries velles i senzilles de mars properes i sols que es ponen, que ens diu de mals de panxa i de bancs freds d'hivern, del temps que passa i que era i no és... i de raïls interminables... Realitat i virtualitat, tot és u i tot és diferent. Pescadors de paraules, sempre trobem peixos nous.

efectivitat i col·laboració entre la policia espanyola i alemanya

Ahir, després de celebrar la meua primavera avançada, vaig anar recorrent diversos llocs d'internet: alguns blocs, alguns webs on tenen llibres que no s'haurien de baixar, edicions digitals de la premsa, etc. En un moment determinat, em va aparèixer una finestra inesperada ocupant tota la pantalla de l'ordinador. Com que el contingut no m'interessava, vaig mirar de tancar-la, però no ho vaig poder fer mitjançant cap sistema, ni tan sols reiniciant l'ordinador.

Aparentment es tractava d'un comunicat de la Policia Nacional que m'advertia que m'havia bloquejat el sistema operatiu -en realitat el sistema operatiu continuava funcionant per sota de la finestra- perquè JO, posseïdor de l'IP: 61xxxxxxxx, havia infringit la legislació alemanya. No m'especificaven ben bé la infracció ni els articles de cap llei, però em comminaven a pagar una multa de 100 euros mitjançant un cupó Ukash. Em donaven un termini de 24 hores i m'advertien -lletra vermella- que en cas de no pagar m'esborrarien totes les dades de l'ordinador (al final copio el text).

La nota no m'advertia de cap tipus de multa ni d'altres actuacions en cas de reincidència: 200 euros? Possible pena de presó?

Després de confirmar mentalment que el poder alemany s'estén a tots els racons de la nostra vida i que els estafadors deuen imaginar que el seu esment accelerarà el pagament, vaig intentar imaginar com podria eliminar l'amenaça. Vaig connectar-me a internet des de l'iPod i vaig buscar altres casos d'extorsionats com jo. La informació era abundant i les solucions diverses, però totes, per a un ignorant informàtic com jo, eren excessivament complicades. Ja em veia portant l'ordinador a la botiga per tal que l'expert em restituís la tranquil·litat. No sé si hi ha algú que paga els extorsionadors anònims, però estic segur que alguns infectats pel virus fan alguna despesa a les clíniques informàtiques.

En el meu cas, després de donar-li voltes a l'assumpte, vaig decidir recórrer a l'únic sistema que em va semblar a l'abast dels meus desconeixements. Vaig apagar l'ordinador i el vaig reiniciar en “mode segur”, després li vaig dir que me'l restaurés, és a dir, que me'l deixés com el tenia el dia abans, com si la finestra fos només el resultat d'un malson i fos possible despertar del somni advers. No sé si ara tinc el virus esborrat o dormint, però de moment estic escrivint des de l'ordinador de sempre, vell i excessivament carregat, encara XP..

De tot plegat, la conclusió més clara és que he de guardar els arxius que m'interessen en lloc segur. Quina mandra! La segona és que en català no tenim normalitzats ni els virus. La tercera és que no m'estranyaria que algun dia la policia espanyola, alemanya, catalana, nord-americana... m'esborrés tot el material de l'ordinador, simplement com a mesura preventiva. Em consola imaginar -la imaginació no té fronteres- que, de moment, si es comprovés la meua innocència, em demanarien disculpes. És clar que, ben pensat, qui és innocent?

Que em pregunti que ha fet la policia espanyola, alemanya i els del cupó per localitzar els terroristes, és una qüestió secundària.

----------------------------------------------------------------
Atención!!! Ha sido detectada actividad ilegal! Su sistema operativo ha sido bloqueado debido a una infracción de la legislación alemana! Han sido detectadas las siguientes infracciones: "Su dirección IP ha sido registrada en las webs ilegales con contenido pornográfico orientadas a la difusión de la pornografía infantil, zoofilia e imágenes de violencia contra menores! [...] Además, desde su ordenador se realiza un envío ilegal (SPAM) de orientación pro terrorista."

El presente bloqueo ha sido realizado para prevenir la posibilidad de difusión de dichos materiales desde su ordenador en internet.

Para desbloquear su ordenador, usted ha de pagar una multa de 100 euros! La multa ha de ser pagada antes de 24 hrs desde el momento del bloqueo de su ordenador! En caso de impago, todos los datos de su ordenador serán eliminados!

identitats

Fa més de dues setmanes que segueixo de forma intermitent una novel·la policíaca d'un autor escocès que situa els seus personatges a Hamburg (no dic res més perquè possiblement aprofitaré el material a dimarts de sang). És la primera obra seva que llegeixo i, més enllà del desenvolupament de la història, m'he trobat amb una sèrie de reflexions sobre Alemanya que m'han semblat força interessants. Es poden compartir o no, però crec que inviten al diàleg. En el fragment de més avall, per exemple, a part del concepte d'identitat en el seu conjunt, m'ha semblat que la visió de la història que s'exposa, i que no és cap novetat, caldria tenir-la ben en compte. I ja en tindria prou, jo, amb una llengua i una cultura. Com sempre, però, el tema de fons és el temps, consideracions sobre el temps, sempre el temps.


—Correcto —dijo Dorn—. El concepto de la identidad alemana es un mito. Un mito que nuestro pintorcillo austriaco de brocha gorda convirtió en una historia falsa hasta que Alemania se la creyó. Una de las lecciones más importantes que he aprendido como historiador es que sólo existe el presente. Sólo el presente tiene una forma inmutable, inflexible; el pasado es lo que nosotros elegimos hacer de él. Nuestro presente moldea la historia, no al revés. Hemos dedicado los últimos dos siglos a reinventar nuestro pasado: a remodelar nuestra identidad cuando nunca la hemos tenido. El hecho es que no existe una raza alemana. Somos una mezcolanza de escandinavos y eslavos, celtas, itálicos y alpinos...; un batiburrillo unido por una lengua y una cultura, no por una etnicidad.


Si algú es vol entretenir a omplir els espais en blanc...:


-Correcte -va dir ..........-. El concepte d'identitat …............... és un mite. Un mite que el nostre …............................ de ….......................... va convertir en uns història falsa fins que …................. se la cregué. Un de les lliçons més importants que he après com historiador és que només existeix el present. Només el present té una forma immutable, inflexible; el passat és el que nosaltres volem que sigui. El nostre present modela la història, no a la inversa. Hem dedicat els darrers ….......... segles a reinventar el nostre passat: a remodelar la nostra identitat sense haver-la tingut mai. El fet és que no existeix una raça ….............. Som una barreja de …........., …..............., …................ i …...........; un poti-poti unit per una llengua i una cultura, no per una etnicitat.

P.S.: Per fi m'he decidit a trucar a ONO. El tècnic m'ha canviat el mòdem que tenia des de l'època de Menta (13 anys, crec). L'artefacte virtual que des d'aquesta mateixa pàgina em serveix per saber la velocitat de connexió m'indica que sobrepasso lleugerament els 12 megues contractats. Per fi torno a ser un ciutadà d'aquest món que no sé si té algun tipus d'identitat diferenciada.

disconformitat

Enèsima trucada anual amb intencions semblants. 16,54 de la tarda. Veu de caramel de papaia.

-Buenas tardes. La señora Joana R.?
-No, no hi és en aquest moment.
-Cuando la podría localizar?
-A partir de les 9.
-Ella es la que lleva la contratación de Internet?
-No, sóc jo.
-Vale, vuelvo a llamarla más tarde. Gracias.

privadesa informàtica

Deia l'altre dia, amb motiu de la reaparició del vídeo del professor Moreno Cabrera, que tot allò que es fa públic a Internet té la tendència a romandre públic malgrat la voluntat de fer-ho desaparèixer. Potser ho ha copiat algú mentre s'exposava, potser encara es troba en les còpies en memòria que ens subministra Google, potser hi ha algun programa que recull el que podríem anomenar les papereres de reciclatge de la xarxa... I moltes altres possibilitats que ignoro. Que el que l'autor ha penjat com a públic i després ha eliminat no torni a aparèixer, ja sigui citant el nom del creador o fent-ho passat per propi, depèn de la voluntat del personal que navega per aquest món virtual o dels tribunals. Evidentment, no em refereixo només a material que té un copyright com el que hi ha en alguns blocs -sempre d'utilitat dubtosa a Internet, fora de la xarxa, no tant-, sinó també d'aquells escrits, dibuixos, fotografies, etc., que tot i pensar-se inicialment de domini públic, posteriorment l'autor, que se sentia tan satisfet quan es copiava o se citava la seva feina ha preferit, per la raó que sigui, que no circulés: per exemple, uns textos on denigrava la o el que després ha sigut la seva esposa o espòs, o la seua o el seu cap... A més de tot això, hi ha la possibilitat que l'internauta hagi deixat el seu nom, adreça, número de telèfon, etc. en una sèrie de llocs i que posteriorment tota aquesta informació hagi anat circulant des de Rasquera a Osaka passant per Mafikeng ifent escala a Tel Aviv, i ja ni se sap quanta gent té o pot accedir a aquestes dades.

Hem de pensar que el que he dit més amunt ho té ben assumit tothom i que a alguns els disgusta més o menys i a altres no els suposa cap problema. El que pot ser no es té tan assumit és la vulnerabilitat del material guardat en el disc dur de l'ordinador, que segurament és assequible per alguns experts que, com ens han mostrat en algunes pel·lícules, són capaços d'aconseguir contrasenyes i de burlar els antivirus i els tallafocs que semblen més segurs. Suposo que a la majoria de nosaltres no ens importaria gaire que ens examinessin el que tenim, total...

El que potser no se sap és que fins i tot els inexperts podem accedir a material privat sense que en tinguem la voluntat, com m'ha passat avui a mi. Resulta que, com d'altres, tinc un comptador de visites al bloc que miro de tant en tant i que em dóna informació variada: total de visites, d'on vénen, quin sistema operatiu fan servir, la resolució de la seva pantalla... A vegades, si desconec l'origen, clico sobre l'enllaç que es mostra i se m'obre la pàgina des d'on s'ha accedit al bloc. En el cas d'avui, la pàgina m'ha portat a un mail o alguna cosa semblant , tot i que se suposa que els correus són privats, o així m'ho sembla, on hi havia, més o menys: http://provisionals.blogspot.com/. I al clicar l'interessat ha deixat el rastre suficient per a la localització automàtica. El contingut del correu no té cap importància, però segurament als qui fan servir aquest proveïdor no els deu fer gaire gràcia que allò que escriuen pugui ser llegit per tercers. Dic que no els fa gaire gràcia perquè deuen ser conscients de la seva precària seguretat ja que al final es diu:

Aquest missatge s'adreça exclusivament a qui va destinat i pot contenir informació privilegiada o confidencial i dades de caràcter personal, la difusió de les quals és regulada per la Llei orgànica de protecció de dades i la Llei de serveis de la societat de la informació. Si no sou la persona destinatària indicada (o la responsable de lliurar-lo a qui va destinat), no heu de copiar aquest missatge ni lliurar-lo a tercers per cap concepte. Si heu rebut aquest missatge per error o l'heu aconseguit per altres mitjans, us demanem que ens ho comuniqueu immediatament per aquesta mateixa via i l'elimineu irreversiblement.

 Com que no sóc la persona destinatària, tot i que s'esmenta casa meua, ja he eliminat el missatge, que no oblidat, i ho comunico públicament, és a dir, per una altra via, encara que amb poca immediatesa. Deixo constància que la informació no era gaire privilegiada, però si privada, és clar. Abans de deixar tancat el post, suggereixo que els usuaris d'aquest mitjà de comunicació busquin un sistema més segur, o no, que tampoc té gaire importància res que no sigui la vida o la mort, mentre no hi hagin diners pel mig.

el pa de cada dia

M'he passat una bona estona mirant el lliurament dels premis Goya. Cal que sigui tan llarg això dels premis? Encara no sé qui deu ser el millor director i la millor pel·lícula, però veig que Pa negre s'ha anat emportant força caps de l'aragonès, en una repetició de la nit gaudiniana. Quant de pes (per a Catalunya)! Qui sap si finalment hauré de llegir-me el llibre i veure la peli. La Joana, que ja l'ha vista, s'ha quedat mirant la tele, i em diu que també l'han considerada la millor pel·lícula i en Villaronga s'ha convertit en el millor director. Moltes al·lusions i premis a Catalunya aquest any, inclòs el documental protagonitzat per Pasqual Maragall que mentre recollia el premi anava rebent trucades al mòbil. Calia el català amb barretina desautoritzat per Buenafuente? Quina se'n prepara? Els guionistes devien ser també catalans, és clar, o això és el que deuen pensar a Espanya.

Interessant discurs del dimissionari d'Álex de la Iglesia -que poc premiat avui!- que no sé on buscar en aquest moment per pujar-lo aquí. Diu que el món del cinema ha de tenir en compte Internet, és a dir, els nous espectadors de pantalla d'ordinador. Com s'ho farà? No se sap, però em sembla que la solució no serà oficialment gaire imaginativa: simplement pagant, com sempre. Mariscal, que puja a buscar el premi amb Trueba, li dóna, o això li sembla a ell, el contrapunt: pantalla panoràmica, dolby, etc., i crispetes. La primera part del seu desig, que comparteixo, comença a ser difícil; la segona, continua sent repugnant.

Em continua fascinat el cinema, més que el teatre. Jo mateix, modèstia a part, he produït (saragatona films), dirigit, escrit o improvisat -sobretot- el guió, afegit efectes especials, distribuït (gràcies YouTube!)... més de 100 pel·lícules en els darrers anys, gairebé totes documentals, micrometratges documentals que fins al moment no han obtingut cap premi, ni tan sols de la comunitat de veïns de la meva escala, cosa que atribueixo a l'escassetat de recursos econòmics i tècnics amb què he hagut de treballar i, cal dir-ho, a una manca d'imaginació notable, com queda palès en la meva darrera producció que deixo aquí simplement amb l'esperança que algú em demandi per haver-lo inclòs sense permís.