Ocupo el tercer lloc a
la fila de la caixa del supermercat, darrere encara no hi ha ningú;
davant meu hi ha una dona, potser en la trentena; el primer és un
home que deu passar dels vuitanta i va deixant els productes que
pensa comprar: set o vuit. La noia duu quatre iogurts i mitja papaia
embolicada en plàstic.
L'home és parsimoniós i la dona s'impacienta i li proposa que la deixi passar, que té pressa i només porta dos productes. L'home tarda a reaccionar, imagino que no perquè sospesi la pressa de la noia, que segur que en té -fa tard a la feina, o a dinar, o a veure La Riera o a visitar un parent a l'hospital...-, sinó perquè l'edat l'ha fet lent. Jo, que tinc per costum mantenir-me neutral i silenciós en les cues dels supermercats, em desconec a mi mateix quan em sento dir: Potser tens pressa, però tens més temps que aquest senyor.
Fins que arriba el meu torn l'única veu que se sent és la del caixer. Entenc que no hauria d'haver parlat tan precipitadament. I si m'he equivocat, i si a la dona li queda menys temps que a l'home?
