4.4.14

penediment (fosa en negre)


Ocupo el tercer lloc a la fila de la caixa del supermercat, darrere encara no hi ha ningú; davant meu hi ha una dona, potser en la trentena; el primer és un home que deu passar dels vuitanta i va deixant els productes que pensa comprar: set o vuit. La noia duu quatre iogurts i mitja papaia embolicada en plàstic.

L'home és parsimoniós i la dona s'impacienta i li proposa que la deixi passar, que té pressa i només porta dos productes. L'home tarda a reaccionar, imagino que no perquè sospesi la pressa de la noia, que segur que en té -fa tard a la feina, o a dinar, o a veure La Riera o a visitar un parent a l'hospital...-, sinó perquè l'edat l'ha fet lent. Jo, que tinc per costum mantenir-me neutral i silenciós en les cues dels supermercats, em desconec a mi mateix quan em sento dir: Potser tens pressa, però tens més temps que aquest senyor.

Fins que arriba el meu torn l'única veu que se sent és la del caixer. Entenc que no hauria d'haver parlat tan precipitadament. I si m'he equivocat, i si a la dona li queda menys temps que a l'home?

5 comentaris:

ninona ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ninona ha dit...

El temps és tan relatiu i sabem tan poc del que ens queda...

També he de dir que jo acostumo a deixar passar a la cua del súper sense que m'ho demanin perquè acostumo a fer carros grans i em sap greu fer esperar, però algun cop que m'ho han demanat segons de quina manera, doncs què vols que et digui, m'han vingut ganes de dir que no.

Francesc Puigcarbó ha dit...

això no ho sabem Miquel, els temps que ens queda, afortunadament no se sap. Passa sovint aquesta escena que expliques, hi ha el clàssic de la senyora gran que té pressa, que porta dues coses, i et demana que le deixis passar que té l'olla al foc.
Jo la deixo passar, no tinc pressa i no sé el temps qude ens queda, ni a ella ni a mi, pero si tinc educació o modals, que es deia abans.

Carme ha dit...

Hi ha gent molt impacient... també hi ha gent que fa coses quan no té temps perquè n'hauria d'estar fent unes altres...

miquel ha dit...

Els temps i la cua dels supermercats són dos temes fascinats i irresolubles; vaig observant, però mai no arribo a conclusions.