Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rebel·lió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rebel·lió. Mostrar tots els missatges

10.4.13

rebel·lió


 
De tant en tant, molt de tant en tant, passo per davant del mur que tanca la casa enrunada del Passeig i torno a llegir les paraules que em sé de memòria i que la pluja i el temps van esborrant. Després, no ho dubto, tornaran a aparèixer en aquesta paret o en una altra, i les reivindicarà qui vulgui, que el fet no té importància. Penso que un poeta, un veritable poeta, no pot tenir goig més gran que el de veure com el que va escriure s'ha convertit en patrimoni comú i que ja no necessita que el seu nom rubriqui els mots.
Avui mateix, que en Lluís ha volgut fer-me unes quantes preguntes per deixar-ne constància al seu noublog (bé li vaig dir que jo no servia per als directes), m'han sortit els mots de la poeta, com si fossin meus, per reivindicar el meu passat. M'ha dit que no eren d'ella. Cert, m'he acusat de no ser fidel al text i de faltar a la rebel·lió que clou la divisa, sense la qual els dons tenen poc sentit.
La divisa m'ha fet pensar en l'article de Miquel Roca al diari d'avui que comença: Som i estem massa febles per deixar-nos arrossegar per aquesta epidèmia populista... Ai, Roca, que confon poble amb populisme i defensa unes estructures democràtiques caducades de les quals molts encara formen part de pensament o d'obra; alguns per costum, per por, potser de bona fe, sense pensar que les autoritats legítimes no necessàriament representen el bé comú.