i... res

Divendres 13 nefast: no només perquè blogger es declara en vaga (i com passa sovint sense que n'expliqui els motius o sense que siguin convincents; i s'esborren comentaris de gent assenyada), sinó perquè l'operari que ha de venir a arreglar-me el telèfon fix em fa passar bona part de la tarda a casa inútilment; a més, la meva connexió a Internet (12 megues nominals) treballa a menys d'un mega i em fa perdre el temps buscant-ne la causa... I les fotos -oficials- que he fet al matí que no em fan el pes... I algunes altres coses que em fan sentir negativament anglosaxó.

I avui, després d'haver decidit que més valia escampar la boira -una mica més i la pluja m'ofega el dissabte- torno aquí i ja vora la una començo a escriure això que volia ser un apunt sobre el golf -el del Pals que es juga amb pals- o sobre COET, una candidatura sobre la qual se m'acudeixen la tira d'eslògans -que no sé com és que no han pensat en mi, potser perquè no estic censat a Torroella-; i també pensava que seria divertit o transcendent o decadent escriure un post costumista sobre la primera comunió -i en molts casos la darrera-, que encara es porta, sobretot al mes de maig... I encara llegir tot el que ha anat escrivint la gent, que un marxa dos dies i en tornar resulta que hi ha qui s'ha casat o altres coses abans definitives i un no se n'assabenta i acaba fent el ridícul.

Uf, aquesta dèria, aquest vici, d'escriure! Res, que m'autoimposo no parlar de res, que tinc obligacions més... En fi, que tinc obligacions i avui no escriuré res.

res

Jo só l’apòcrif que tu creus insigne!
J. V. Foix. Sol, i de dol

Res, que feia dies que tenia ganes de deixar aquest vers aquí.