Jo só l’apòcrif que tu creus insigne!
J. V. Foix. Sol, i de dol
Res, que feia dies que tenia ganes de deixar aquest vers aquí.
REDESCUBRINT ELS GERMANS ÁLVAREZ QUINTERO
Fa 3 hores
dimarts
1
abril
2025
dg | dl | dt | dc | dj | dv | db |
[1] | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
27 | 28 | 29 | 30 |
4 comentaris:
Bona tarda Pere,
“De lluny tothom crida: la mar! la mar! ; però en ésser-hi al davant, calla hores i hores.”
Fa dies que tinc a Foix a la tauleta de nit... m’encanta llegir-lo i llegir-lo.
Fins aviat,
:)
doncs m'agrada, gràcies :)
I bé...ja has quedat ben descansat després de deixar-lo anar?
Em va costar molt aquest senyor quan feia COU, era un pa de mal rosegar. Ara en canvi, llegir-lo és com un joc, hi ha dies que encara no l´atrapo i n´hi ha d´altres que és un goig.
Jo, que aquests dies també l'he anat llegint, m'ho passo cada vegada més bé.
Fins d'aquí una estona, jaka :-)
M'agrada que siguis de tant bon conformar, Clidice ;-)
Dona, A., una mica sí. Ara només em faltarien 13 versos més per completar el sonet, però no m'en sortiria, per incompetència i per pudor.
Exacte, exacte, ja és això, un joc amb regles i sense en què de vegades quanyes i d'altre no acabes de captar.
Publica un comentari a l'entrada