16.5.11

i... res

Divendres 13 nefast: no només perquè blogger es declara en vaga (i com passa sovint sense que n'expliqui els motius o sense que siguin convincents; i s'esborren comentaris de gent assenyada), sinó perquè l'operari que ha de venir a arreglar-me el telèfon fix em fa passar bona part de la tarda a casa inútilment; a més, la meva connexió a Internet (12 megues nominals) treballa a menys d'un mega i em fa perdre el temps buscant-ne la causa... I les fotos -oficials- que he fet al matí que no em fan el pes... I algunes altres coses que em fan sentir negativament anglosaxó.

I avui, després d'haver decidit que més valia escampar la boira -una mica més i la pluja m'ofega el dissabte- torno aquí i ja vora la una començo a escriure això que volia ser un apunt sobre el golf -el del Pals que es juga amb pals- o sobre COET, una candidatura sobre la qual se m'acudeixen la tira d'eslògans -que no sé com és que no han pensat en mi, potser perquè no estic censat a Torroella-; i també pensava que seria divertit o transcendent o decadent escriure un post costumista sobre la primera comunió -i en molts casos la darrera-, que encara es porta, sobretot al mes de maig... I encara llegir tot el que ha anat escrivint la gent, que un marxa dos dies i en tornar resulta que hi ha qui s'ha casat o altres coses abans definitives i un no se n'assabenta i acaba fent el ridícul.

Uf, aquesta dèria, aquest vici, d'escriure! Res, que m'autoimposo no parlar de res, que tinc obligacions més... En fi, que tinc obligacions i avui no escriuré res.

6 comentaris:

Allau ha dit...

Contra la cultura de la queixa, la de l'exultació. No copiem, si us plau, l'actitud de la majoria d'infants nordamericans (dels USA).

kika ha dit...

ui, quin estres de post ...m'agrada començar el dia més a poc a poc.
bon dia, pere!
i ... aquesta foto també l'has feta tu? que xula!

Clidice ha dit...

solidaritat pels que paguem 12 megues (meigues?) inexistents! fas bé, hi ha dies que val més no escriure res, oi? :)

Montse ha dit...

deu ser general... a casa internet ens funciona a pedals, com en els vells temps en què havíem de connectar-nos a través del mòdem (bé, ara també, però abans havíem de marcar un número i sentir els piiiiiiiiiiiiiip, rrrrrrrrrt, nyeeeeeeec abans que connectés)

doncs això: que la línia va leeeeeeenta, leeeeeeeeeeenta!

la meva primera comunió va ser .. potser algun dia l'explicaré! (quan el meu fill gran veu les fotos, de la meva comunió, em diu "mare, què faig, jo, amb cabells llargs i vestit de nena?" hehehehe!)

Puigcarbó ha dit...

la vida del blocaire és dura.

pere ha dit...

No hi puc fer res, Allau. Ai, si tingués influències xineses...! Tot arribarà.

Va, kika, que va bé veure les desgràcies dels altres per relativitzar les pròpies. Encara que en el meu cas, totes fossin com aquestes.
Ei. la foto... Una estoneta assegut en un banc del passeig de Gràcia :-)

Si no fos que escriure és una dèria irresistible, clidice... Ara, compartir-ho ja és un vici reprovbable, segons com.
Uf, continuo igual, més ràpida la pujada que la baixada.

Quins temps heroïcs aquells, Montse. Suposo que els nostres proveïdors, que són yuns romàntics, ens els volen recordar de tant en tant :-)
... i també hauràs de pujar fotos del teu fill.

Francesc, i les responsabilitats del blocaire... que no s'acaben mai.