Estic comprant el pa i de sobte la
mestressa abandona la conversa que teníem i comença a escridassar
algú del carrer. No entenc gaire res ni, des del meu lloc a la
fleca, veig ningú. M'apropo a la porta. Hi ha un nen que no deu
arribar als 14, però cepat, que sacseja amb totes les seues forces
el senyal vertical de trànsit de la cantonada. Quan la mestressa ja
té la cara ben vermella, el nen desisteix del seu intent
d'arrabassar el pal, es queda quiet un moment, la vista fixada en la
dona, i diu:
-Un respecte!
Després, el xaval, desganat, emprèn el camí
cap a casa. Clients i venedores continuem les converses, però jo em
sento una mica absent, penso en el nen que avui potser no dinarà del
disgust.
