Assegut en una taula del Morryssom
sento inevitablement -i escolto- la conversa dels dos joves de la del
costat. Sembla que tots dos tenen smartphones de darrera generació i
entenc que el que els diferencia i a vegades els fa alçar la veu
excessivament és la marca -i les prestacions- dels seus mòbils
intel·ligents: un defensa Samsung i l'altre Apple, és a dir,
l'iPhone. Mentre uns i altres ens anem cruspint les tapes (o mitges
tapes), prenc nota mentalment de l'actualitat de la qüestió.
La conclusió, ja de bon principi i
confirmada al final, és que el menys important són les trucades de
veu. La funció bàsica i tradicional dels telèfons, telefonar, no
és objecte de discussió i ni s'esmenta. En aquest aspecte tots els
mòbils són aparentment iguals (una altra cosa és l'amplitud de
cobertura de determinades companyies, però el detall a penes mereix
unes paraules marginals).
Com que els dos nois tenen els darrers
models apareguts al mercat de les marques respectives, el que
comenten se centra sobretot en la comparativa: la quantitat de
memòria -element fonamental a l'hora de la tria, possibilitat de
targetes externes incloses-, la mida de l'aparell, el disseny -sembla
que l'iPhone SE, aprofita un disseny obsolet, de fa dos o tres anys-,
la velocitat del processador, la possibilitat de fer servir
determinades aplicacions, també anomenades app... Arriba un moment
que, cridat per la immediatesa d'un lacon amb patates, desconnecto.
Ja uns i altres a punt de pagar,
sorgeix el darrer argument, el tema estrella: les fotos i els vídeos.
El de Samsung li diu: amb la meua càmera fas una foto a un capellà
i et surt un cardenal; amb la teua, a tot estirar, el capellà es
converteix en un escolanet. M'admira que els joves encara sàpiguen
que existeixen capellans, i cardenals i escolans; deuen haver anat a
la privada. Aquesta reflexió em fa mig perdre el tema dels vídeos
en 4K, que es graven, però difícilment es poden veure enlloc en
tota la seua plenitud. Ah, tantes possibilitats poc aprofitades.
Per acabar la vetllada, els faig una
foto amb la meua Sony de butxaca, dissimuladament, només per
il·lustrar la conversa i per si algun dia les meues notes s'amplien
i són publicades en blanc i negre o en color més enllà del
blog.
